divendres, 19 d’octubre del 2018

Carrer d'Aragó l'Eixample de Barcelona.


Vaig néixer al Carrer d’Aragó, a l’Eixample de Barcelona.

 

Carrer d'Aragó. Eixample de Barcelona





El carrer d’Aragó és un carrer de Barcelona. És un dels carrers més amples i una de les principals vies de trànsit del districte de l'Eixample, i també a part del de Sant Martí. Al disseny del Pla Cerdà apareix anomenat amb la lletra L, i rebé la seva denominació actual ja a la proposta inicial de noms pels carrers de l'Eixample feta per Víctor Balaguer l'any 1863.
La numeració del carrer comença a la intersecció amb el carrer de Tarragona, i acaba a la intersecció amb el carrer de Lope de Vega, encara que ací el carrer continua amb el nom de Rambla de Guipúscoa. En la major part del seu recorregut, des de l'avinguda Meridiana fins al carrer de Tarragona, el trànsit circula en una sola calçada de sentit únic cap al sud-oest (Llobregat), és a dir, el contrari de la numeració. En el seu tram central arriba a tenir fins a set carrils destinats al trànsit, però s'estreta lleugerament a partir del carrer Casanova on es troba l'inici de l'avinguda de Roma. En canvi, al tram del barri del Clot, des de l'avinguda Meridiana cap al nord-est, té dues calçades de sentits contraris separades per una passeig central. Els carrers paral·lels més pròxims són el carrer de València al nord i el carrer del Consell de Cent al sud.

Autor del text: Viquipèdia l’enciclopèdia lliure.
Enllaç:
Autor imatge:Laslovarga
Llicència imatge:Creative Commons. Genérica de Atribución/Compartir- Igual 3.0
Enllaç:

Post realitzat per Xavier Bosch

dijous, 18 d’octubre del 2018

Barri de la Ribera a Barcelona


Sempre que puc faig una passejada pel centre de Barcelona.

M'agrada especialment el barri de la Ribera.

Quan venen amics o família de fora , segur que visitem aquest indret.

Es pot veure  l'esglèsia de Santa Maria del Mar, el Fossar de les Moreres, el museo Picasso, el  Born, el mercat de Santa Caterina... etc.

També és molt a prop del port i del barri de la Barceloneta.

Afegeixo  una foto d'algun  dels  llocs que he esmentat. 

És només una petita part de tot el que pot oferir Barcelona.


Santa Maria del Mar
                                   Autor: Ad Meskens


Isabel Garcia Chao
PREIXANA: EL MEU POBLE

Us presento el petit nucli de població —actualment no arriba als 400 habitants— on em vaig fer gran i on encara hi viu una bona part de la meva família.
No se sap amb certesa d'on prové el nom de la població de Preixana, topònim que segons els filòlegs prové del nom llatí de dona, Prisciana. Ara bé, quina va ser la senyora que donà el nom al castell del nostre poble? És que abans de la dominació musulmana hi hagué aquí una vila romana, propietat d'aquella senyora? També podria ser que la gent del poble de la Vall del Lord -poble amb el mateix nom que Preixana prop de Navès i que passà al municipi de Montmajor quan es formaren els municipis- vinguessin a repoblar aquest lloc de l'Urgell juntament amb els Anglesoles, que també tenien possessions a Navès i procedien del Solsonès. És més possible això que no pas que s'hi conservés el nom d'una senyora de l'època romana, després de quatre segles d'ocupació musulmana.
Autoria del text: http://www.preixana.cat


                                           Fotografia de Preixana a la Wikipedia.
                                           Autoria: B3rnat, Domini públic

Els picapedrers de Preixana , han tingut gran nomenada des d’antic. Testimoni del seu treball són els elements que podem trobar distribuïts en aquest parc públic. Sota els pins s’escampen magnífiques taules de pedra amb els seus corresponents bancs que no són res més que elements reaprofitats de treballs dels picapedrers: làpides sepulcrals, esteles funeràries discoïdals destinades a fitar les capçaleres de les tombes, grans sarcòfags, menjadores d’animals, cups de vi, basaments de creus de terme, molins d’oli, piques bugaderes, dipòsits ...
Un exemple molt important del treball de la pedra a la població és l’anomenada estela de Preixana , trobada el 1970 a la partida de la Bassa Bona: és un gran bloc de pedra de més d’un metre d’alçada amb la representació d’un guerrer que porta una corretja o bandolera de la qual penja una espasa. Pertany a l’Edat del Bronze, com indica el punyal que apareix al lateral de la pedra. Està exposada al Museu Duran i Santpere de Cervera.

Autoria del text: www.festacatalunya.cat

També hi podeu trobar les restes d’un antic castell, les esglésies de Santa Maria i Sant Llorenç, un vestigi de la pesta (capella de la Verge de l’Horta),  la repoblació forestal del Parc de l’ermita de Montalbà (d’aquí el meu nom) i la reserva d’ocells Belianes-Preixana.  
Si en voleu més informació podeu clicar aquí.

Post realitzat per: Mont Bori



dimecres, 17 d’octubre del 2018

LA CIUDAD DÓNDE NACÍ


Imagen de la ciudad en la cual nací: BARCELONA

Aquí os presento una panorámica de la ciudad de Barcelona, donde nací. Es una ciudad muy bella. Las personas que vivimos en ella, podemos disfrutar del mar y de la montaña.
Se caracteriza por ser una ciudad cosmopolita, moderna y en la que se evidencia una gran diversidad cultural.
Ofrece a todo aquel que la visita, una excelente gastronomía y una gran variedad de eventos culturales y de ocio.
Espero que os guste la foto que quiero compartir con todos los compañeros de Competic 2.


Autor de la imagen: JoaquinAranoa
Licencia: CC0 Creative Common. Gratis para usos comerciales. No es necesario reconocimiento
Podéis ver la imagen mas detallada en este enlace

Post realizado por Nuria Rosado.



Panorámica de la ciudad de Barcelona










Santa Coloma de Gramenet

En aquesta imatge es veu el meu poble Santa Coloma de Gramenet i al fons Barcelona.

Autor: Sorenike
Font:Wikimedia Commons
Llicència: Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International license.

Santa Coloma és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. És situada a l’est del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona. Destaquen molts llocs d’interès com: la Torre Balldovina, la Torre Pallaresa, Plaça de la Vila, l’església major, el poblat Ibèric del Puig Castellar i d’altres monuments.

                                                                                                             Font del text: Viquipèdia                     
Rosa Mª Jara

dijous, 1 de febrer del 2018

El meu poble

El barri de la Sagrada Familia

Avda. Gaudí
Foto: Julien Lagarde
https://www.flickr.com/photos/julienlagarde/2430234299/in/photostream/
Llicència Creative Commons
Més enllà del límit de la dreta de l'Eixample, a la part alta, hi ha el barri de la Sagrada Família, que abans es coneixia com el Poblet. El Poblet era un veïnat que durant molts anys es va reduir a camps, amb un petit nucli de cases baixes situades al voltant de l'actual carrer de València. No va arribar a tenir una certa entitat fins als primers anys del segle XX, com a barri obrer a l'entorn de moltes indústries.

El que avui li dóna personalitat és la Sagrada Família, que es va idear com a temple expiatori i es va projectar el 1881 en uns terrenys del terme de Sant Martí, quan al seu voltant tot eren camps. El projecte va ser encarregat inicialment a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i el va continuar un jove, i llavors poc conegut, arquitecte anomenat Antoni Gaudí, que es va fer càrrec de les obres quan tot just es començava a construir la cripta d'estil neogòtic. Actualment el temple és l'obra de Gaudí més coneguda arreu del món i el lloc més visitat pels turistes de la ciutat.

L'avinguda de Gaudí travessa el barri, unint la Sagrada Família amb una altra obra cabdal del modernisme català: l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner. Ambdós edificis han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El barri de la Sagrada Família inclou en el seu extrem inferior el veïnat dels Encants, amb el popular mercat-fira de Bellcaire o Encants. Aquesta zona es veurà transformada per la remodelació que afectarà tot l'entorn de la Plaça de les Glòries.

Font del text: http://lameva.barcelona.cat/eixample/ca/home/el-barri-de-la-sagrada-familia/

dilluns, 22 de gener del 2018

Gràcia


GRÀCIA

El districte de Gràcia és carismàtic, bulliciós, cosmopolita i bohemi. A Gràcia conviuen veïns graciencs de tota la vida amb estudiants d’intercanvi, gitanos que toquen al carrer amb artistes bohemis que recerquen inspiració, joves i no tan joves que se saluden per les places mentre fan cua davant del cinema més independent. És una gran família, són els de Gràcia, i al districte hi ha espai per a tothom.

El caràcter independent els ve d’antic, de quan els terrenys que conformen l’actual districte formaven part de l’antiga vila de Gràcia, formada com a parròquia l’any 1628 i que va ser independent des del 1856 fins el 1897. La part alta del districte, amb els barris de Vallcarcael Coll i la Salut, que baixa fins la vila i el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, té un origen bàsicament rural. Algunes de les antigues masies van sobreviure i encara es poden veure repartides pel barri de la Salut o pels voltants del Park Güell

Park Güell
Font: https://www.flickr.com/photos/levilo/2458155189     Autor: Levilo

De les antigues cases pairals destaquen Can Tusquets, una masia senyorial catalana d’influència neoclàssica envoltada de jardins i que avui és la seu del convent de les Germanes de Sant Josep de la Muntanya, i Can Xipreret, l’actual Club Tennis de la Salut, una sòbria masia de la qual es conserven l’edifici i la façana.

La cultura i la creativitat es troben a cada racó. Botigues, botiguetes, estudis i centres culturals esquitxen uns carrers de noms florits i poètics que desemboquen en les desenes de places de la vila. La vida s’articula al seu voltant en forma de petits escenaris de teatre domèstic.

Plaça de la Revolució
Font: https://www.flickr.com/photos/alainrouiller/8277972170/      Autor: Alain Rouiller

Al districte de Gràcia, la gràcia s’estén arreu. S’estén a la part alta del districte, on un continu formigueig de visitants pugen i baixen del Park Güell, "la ciutat residencial enjardinada que l’industrial Eusebi Güell va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí, però que finalment va ser inviable, i es va convertir en parc municipal".

S’estén al barri de Gràcia, ple d’art, cultura i vida, i de comerços inspirats que ofereixen creacions d’ahir i d’avui. S’estén a les seves festes, una cita ineludible on la creativitat pren els carrers i les places, que es converteixen en pistes on ballar a ritme de xaranga. I a la plaça del Raspall de la Vila de Gràcia, on va néixer la rumba catalana i on els gitanos, orgullosos, toquen al ritme del ventilador fent que els peus es moguin gairebé sols. I a les terrasses, n’hi ha per triar, sempre obertes per prendre la fresca i gaudir de l’ambient... Diu la llegenda que, un cop s'hi entra i et roba el cor, és difícil deixar el districte de Gràcia.


Font del text: Meet Barcelona
Autora del post: Eva Soneiro


Resultat de les eleccions