PREIXANA: EL MEU POBLE
Us presento el
petit nucli de població —actualment no arriba als 400 habitants— on em vaig fer
gran i on encara hi viu una bona part de la meva família.
No se sap amb
certesa d'on prové el nom de la població de Preixana, topònim que segons
els filòlegs prové del nom llatí de dona, Prisciana. Ara bé, quina va ser la
senyora que donà el nom al castell del nostre poble? És que abans de la
dominació musulmana hi hagué aquí una vila romana, propietat d'aquella senyora?
També podria ser que la gent del poble de la Vall del Lord -poble amb el mateix
nom que Preixana prop de Navès i que passà al municipi de Montmajor quan es
formaren els municipis- vinguessin a repoblar aquest lloc de l'Urgell juntament
amb els Anglesoles, que també tenien possessions a Navès i procedien del
Solsonès. És més possible això que no pas que s'hi conservés el nom d'una
senyora de l'època romana, després de quatre segles d'ocupació musulmana.
Fotografia de Preixana a la Wikipedia.
Autoria: B3rnat, Domini
públic
Els picapedrers de Preixana , han
tingut gran nomenada des d’antic. Testimoni del seu treball són els elements
que podem trobar distribuïts en aquest parc públic. Sota els pins s’escampen
magnífiques taules de pedra amb els seus corresponents bancs que no són res més
que elements reaprofitats de treballs dels picapedrers: làpides sepulcrals, esteles funeràries
discoïdals destinades a fitar les capçaleres de les tombes, grans sarcòfags,
menjadores d’animals, cups de vi, basaments de creus de terme, molins d’oli,
piques bugaderes, dipòsits ...
Un exemple molt important del treball de la pedra a la població és
l’anomenada estela de Preixana , trobada el
1970 a la partida de la Bassa Bona: és un gran bloc de pedra de més d’un metre
d’alçada amb la representació d’un guerrer que porta una corretja o bandolera
de la qual penja una espasa. Pertany a l’Edat del Bronze, com indica el punyal
que apareix al lateral de la pedra. Està exposada al Museu Duran i Santpere de
Cervera.
També hi podeu trobar les restes d’un antic castell, les esglésies de Santa
Maria i Sant Llorenç, un vestigi de la pesta (capella de la Verge de l’Horta), la repoblació forestal del Parc de l’ermita de
Montalbà (d’aquí el meu nom) i la reserva d’ocells Belianes-Preixana.
Si en voleu més informació podeu clicar
aquí.
Post realitzat per: Mont Bori
