dissabte, 19 d’octubre del 2019

El meu poble. La meva infància.

Sóc de la Cellera de Ter, un poble de 2.000 habitants situat a la comarca de la Selva. Tot i que físicament vaig nèixer a Girona, he crescut en aquest poble.

Us en faig cinc cèntims, tal i com diu, literalment, la pàgina web de l'Ajuntament de la Cellera: "El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, té una extensió de 14,63 Km2 de superfície. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de Les Guilleries. L’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’un quilòmetre d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor. El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 m d’alçada) que, amb la seva silueta inconfusible, és l’accident geogràfic més representatiu del poble."

Aquí us adjunto l'església del poble: 


Autor: Araceli Merino
Llicència Creative Commons de Reconeixement i Compartirigual

Des de que vaig començar a viure a Barcelona, em vaig adonar dels beneficis i de la sort que havia tingut d'haver crescut en un poble. 

Això és: la llibertat que tens des de petit que es converteix en independència i que et fa més responsable com a persona, la naturalesa que t'envolta, el conèixer a tothom al sortir al carrer i al valorar les petites coses. 

Crec que això que explico s'entèn si algun cop has viscut en un poble. 

Tot i que ara visc a Barcelona i m'agrada molt (penso que també té moltes coses beneficioses), no descarto algun dia tornar al poble. 

Dit això, us convido a visitar la zona de la Selva i la naturalesa que ens envolta perquè és espectacular i no dubto que després no voldreu tornar. 

A reveure, 

Farners Vilà

Barcelona


Barcelona


És a Barcelona on vaig néixer, visc i treballo. M'encanta passejar pels seus carrers. Tot passejant, per exemple, pel passeig de gràcia, mirant cap a dalt, observant els edificis sempre descobreixes detalls arquitectònics i paisatgístics increïbles. És una ciutat que no te l'acabes. 


Monestir de Sant Pau del Camp
Us mostro una foto d'un lloc preciós de Barcelona que, si no ho coneixeu, paga la pena fer una visita. 

Es tracta Monestir de Sant Pau del Camp. Es troba al barri del Raval i per mi és especial, ja que va ser a la seva església, la més antiga de Barcelona, on em van batejar.










La imatge està treta de  Wikimedia Commons, repositori multimedia llibre i l'autor és Josep Renalias 


Salutacions a tots 

Rosa Alonso 
Competic 2 distància



divendres, 18 d’octubre del 2019

Sant Boi de Llobregat, la ciutat de les meves primeres passes i somnis.

Sant Boi de Llobregat,
la ciutat de les meves primeres passes i somnis.
Em dic Elisa Mostazo i Comas i malgrat que vaig néixer a Barcelona, la ciutat que va acollir les meves primeres passes i somnis va ser Sant Boi de Llobregat. És per això, que la considero una "ciutat mare" o ciutat natal.
Sant Boi de Llobregat és un municipi i vila que conjumina la bellesa suau del delta del riu Llobregat amb la bellesa encisadora de la muntanya de Sant Ramon amb la seva ermita al capdamunt.
A l'horitzó podem observar la muntanya de Montserrat, el Tibidabo i la Colònia Güell amb la seva cripta modernista i recinte fabril típic del segle XIX...Un horitzó ple d'històries que et fan somniar.
Com a bressol de cultures i de segles d'història, Sant Boi compta, a més a més, amb uns quants jaciments arqueològics com ara les Termes Romanes. També acull les restes de Rafael Casanova a l'església de Sant Baldiri.
Des del 1854 i fins a l'actualitat, Sant Boi també ha estat cor i batec per a la salut mental amb el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu.
Així és Sant Boi, una ciutat acollidora que et convida a passejar per la natura i la història.







Foto realitzada per Bonaventura Leris.
Amb llicència Creative Commons tipus Amb Atribució. 
Títol: FGC_S213_St_Boi_23 Font: Flickr.com








Sant Climent de Llobregat


Sant Climent de Llobregat i les seves cireres

 

Sant Climent de Llobregat és el poble on vaig nèixer i crèixer, és un municipi del Baix Llobregat que té uns 11 km² de superfície i la seva població supera lleugerament els 4.000 habitants. El municipi limita amb els de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Begues, Torrelles de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló.
La millor època per visitar Sant Climent és la primavera, car és quan la cirera, fruit identificatiu del poble després que s'adoptés aquest conreu a causa de la fil·loxera, creix en les anomenades vinyes (parcel·les de terra reconvertides), les quals proporcionen excel·lents cireres, que donen a aquest poble anomenada arreu, és per això que en vull destacar la seva l'Exposició de Cireres.

L'Exposició de cireres de Sant Climent de Llobregat, és una festa popular celebrada des de l'any 1976 a Sant Climent de Llobregat. L'any 2019 va celebrar la seva 43a edició, essent la festa dedicada a la cirera més antiga de Catalunya.
Estructurada al voltant de l'exposició de Cireres i el Mercat Pagès i complementada amb nombroses activitats culturals, la Festa de la Cirera de Sant Climent de Llobregat és una festa popular destinada a celebrar l'èxit de la collita d'aquesta fruita i s'ha convertit en una de les festes més importants de la vila.
Coincidint amb el final del mes de maig, Sant Climent de Llobregat celebra una festa que gira al voltant d'un dels productes per excel·lència de la vila, les cireres. Es tracta d'una festivitat encaminada a celebrar l'èxit de la collida presentant-la en societat i permetent la degustació i compra de les diverses varietats de cireres locals.





Aquesta informació ha estat extreta de:
  • Pàgina: Exposició de cireres de Sant Climent de Llobregat
  • Autor: col·laboradors del projecte Viquipèdia
  • Editor: Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure.
  • Darrera versió: 30 de maig del 2019, 09:34 UTC
  • Data de demanda: 30 de maig del 2019, 09:34 UTC
  • Adreça permanent URL: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exposici%C3%B3_de_cireres_de_Sant_Climent_de_Llobregat&oldid=21240342
  • Codi de versió de la pàgina: 21240342

  • Pàgina: Sant Climent de Llobregat
  • Autor: col·laboradors del projecte Viquipèdia
  • Editor: Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure.
  • Darrera versió: 1 de setembre del 2019, 18:35 UTC
  • Data de demanda: 1 de setembre del 2019, 18:35 UTC
  • Adreça permanent URL: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Climent_de_Llobregat&oldid=21905554
  • Codi de versió de la pàgina: 21905554

La imatge correspon a:


dijous, 17 d’octubre del 2019

Sant Martí, Barcelona

DISTRICTE DE SANT MARTÍ

Hola a tots!

Vaig néixer a Barcelona i he viscut gairebé tota la meva vida en el districte de Sant Martí, encara que el barri on he viscut més temps és el del Besòs i el Maresme, per això us he posat una foto del Diagonal Mar.
Us deixo una mica més d'informació i història d'aquest gran districte que he tret de Viquipèdia.


Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani. És hereu del municipi de Sant Martí de Provençals, agregat al de Barcelona el 1897.
El districte de Sant Martí concentra la major part de les platges de Barcelona en els seus 2.675 metres de litoral. Amb 1.052,4 hectàrees i 231.855 habitants (2009), és el quart districte de la ciutat en extensió i el segon en població.

Barris del districte de Sant Martí, Barcelona












Història
El nom del districte prové de l'antic municipi del pla de Barcelona, Sant Martí de Provençals, que va ser un municipi independent des del 1714 fins al 1897. L'etimologia del nom prové de la paraula llatina provincialis, utilitzada pels romans per anomenar els camps situats més enllà de les muralles de les ciutats. Per altra banda, el nom de Sant Martí és el de la primera església edificada, Sant Martí de Tours.
L'antic terme municipal s'estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins als marges del riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel. Hi havia principalment tres nuclis de població al municipi i que es trobaven aïllats entre ells: El Clot, el Poblenou i Sant Martí de Provençals. Aquest últim és el que donava nom al municipi i actualment és un dels 10 barris del districte.
Diagonal Mar de nit
      








Desitjo que us hagi agradat. 
A reveure

Irene Alegre



Font del text: Viquipèdia

Autora del post: Irene Alegre

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Esquerra de l 'Eixample

Nova esquerra de l'Eixample


Aquest és el barri on he viscut tota la meva vida, on he crescut i on treballo actualment.
Us adjunto una petita descripció treta de la wikipedia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Nova_Esquerra_de_l%27Eixample).

La Nova Esquerra de l'Eixample és un barri del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona. Antigament formaven una sola unitat amb L'Antiga Esquerra de l'Eixample formant un sol barri que s'anomenava Esquerra de l'Eixample.
Al barri hi ha els tres edificis de Can Batlló (actual Escola Industrial), la presó Model, l'Escorxador (actual Parc Joan Miró), la plaça de toros de les Arenes i la Casa Golferichs

 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/RiB-CasaGolferichs-1889sh.jpg/387px-RiB-CasaGolferichs-1889sh.jpg
Casa Golferichs. Autor fotografia: Amador Álvarez
És un edifici modernista de Joan Rubió i Bellver que actualment la casa s'utilitza com a centre cívic de l'Eixample. Està situada al carrer Viladomat, xamfrà Gran via de les Corts Catalanes

divendres, 2 de novembre del 2018

Sant Gervasi

Aquest és el barri on vaig nèixer, del qual en conservo molts bons records, a més de anar-hi prou sovint, donat que els meus pares encara hi viuen.

Sarrià - Sant Gervasi és el cinquè districte de Barcelona. Té una extensió de 20,09 km2 i una població de 148.172 habitants. És un dels districtes més verds de la ciutat i és, juntament amb Horta-Guinardó, la porta al Parc Natural de la Serra de Collserola, el pulmó més important de Barcelona.

El districte és la suma d’antics municipis agregats a Barcelona, com el de Sarrià (1921), Vallvidrera - les Planes (annexionat a Sarrià el 1890) i Sant Gervasi de Cassoles (1897). Sarrià manté la unitat del nucli antic, tot i que aquest nucli se separa de les Tres Torres per les seves característiques urbanes homogènies i l’alt grau de reconeixement que té per part dels seus habitants.

El barri de Sant Gervasi - Galvany ocupa la part baixa de l'antic terme de Sant Gervasi, entre la Diagonal i la ronda del Mig. El nom de Galvany es va popularitzar quan el va adoptar el mercat municipal de la zona, recuperant el de l'antic propietari dels terrenys de l'entorn, Josep Castelló i Galvany. La urbanització del Camp d'en Galvany es va iniciar el 1866. Es tractava d'uns terrenys a tocar del parc d'atraccions Turó Park, convertit posteriorment en jardins el 1934, seguint un projecte de Rubió i Tudurí de l'any 1917.

Aquest jardí, juntament amb el de Monterols i el petit parc de Moragues, són les illes verdes d'un barri de marcat caràcter residencial, combinat amb una important activitat comercial i terciària, sobretot en el sector més proper a la Diagonal i en l'eix vertical del carrer de Muntaner. El tren de Sarrià ha estat un dels principals elements d’estructuració i dinamització del barri, encara que el seu pas a cel obert va representar, durant molts anys, un perill important i una barrera urbana. Inaugurat el 1868, es va electrificar el 1902. Entre el 1925 i el 1929 es va cobrir el traçat entre plaça de Catalunya i Muntaner, fet que va donar lloc a l'aparició de la Via Augusta, actual eix vertebrador transversal del barri.

La tipologia edificatòria predominant al barri és la d'illa tancada, si bé a l'extrem oriental —a les zones de Can Ballescar i Modolell - Can Castelló, a banda i banda de la Via Augusta— es reprodueix el model de blocs aïllats d’alçada mitjana, característic del barri veí de les Tres Torres.

Font: www.barcelona.cat

Thumbnail for version as of 22:04, 5 December 2016
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Sant_Gervasi_-_Galvany,_Barcelona,_Spain_-_panoramio_(3).jpg
Attribution-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-SA 3.0)




Resultat de les eleccions