Sóc de la Cellera de Ter, un poble de 2.000 habitants situat a la comarca de la Selva. Tot i que físicament vaig nèixer a Girona, he crescut en aquest poble.
Us en faig cinc cèntims, tal i com diu, literalment, la pàgina web de l'Ajuntament de la Cellera: "El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, té una extensió de 14,63 Km2 de superfície. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de Les Guilleries. L’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’un quilòmetre d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor. El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 m d’alçada) que, amb la seva silueta inconfusible, és l’accident geogràfic més representatiu del poble."
Aquí us adjunto l'església del poble:
 |
| Autor: Araceli Merino Llicència Creative Commons de Reconeixement i Compartirigual |
Des de que vaig començar a viure a Barcelona, em vaig adonar dels beneficis i de la sort que havia tingut d'haver crescut en un poble.
Això és: la llibertat que tens des de petit que es converteix en independència i que et fa més responsable com a persona, la naturalesa que t'envolta, el conèixer a tothom al sortir al carrer i al valorar les petites coses.
Crec que això que explico s'entèn si algun cop has viscut en un poble.
Tot i que ara visc a Barcelona i m'agrada molt (penso que també té moltes coses beneficioses), no descarto algun dia tornar al poble.
Dit això, us convido a visitar la zona de la Selva i la naturalesa que ens envolta perquè és espectacular i no dubto que després no voldreu tornar.
A reveure,
Farners Vilà
.jpeg/1280px-Night_In_Diagonal_Mar_(228424849).jpeg)
.jpeg){kind=link}