El Poblenou és el meu barri. Però actualment ja no hi visc. Moltes són les raons però una d'elles és l'alt preu dels habitatges, com a molts altres barris de Barcelona.
Però les arrels encara hi són i quasi tota la família encara hi viu.I quina ha esta la casualitat que, buscant imatges per poder realitzar aquest post, m'han sorgit dues de molt importants : Casa meva i l'estàtua del Dr. Trueta que forma part de la meva història personal ja que l'he vista cada dia durant molts i molts anys. Està just davant de la casa de la família.
"Rambla del Poblenou" by toniher is licensed under CC BY-SA 2.0
"Febrer 10. Monument a Josep Trueta, Poblenou, Barcelona." by Joanbrebo is licensed under CC BY-NC 2.0
Us deixo un resum de la història d'aquest gran barri que ja existia abans de les Olimpíades de l'any 1992!
Fins aviat!
Elisenda Nebot Soler
Història del Poblenou
El nucli inicial del Poblenou
correspon a l'antic barri del Taulat (paraula que significa ‘peça de terra de
conreu’) i ocupa la part baixa més propera al mar del districte actual i de
l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Durant molts segles va ser una
zona d'aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge que encara
evoquen els noms dels carrers de la Llacuna i del Joncar.
L'abundància d'aigua, les
grans extensions i el baix preu van afavorir, al llarg del segle XVII, la
instal·lació dels primers prats d'indianes. Després van arribar els vapors,
desplaçats posteriorment per l'electricitat, amb indústries de tota mena: olis,
vins, tèxtils, metall, gas, maquinàries, mosaics, arts gràfiques, pintures,
plàstics, alimentació... Al final del segle XIX el Poblenou era el territori
amb més concentració industrial del país, fins al punt que va ser qualificat
com el "Manchester català".
El primer nucli urbà es va
construir al voltant de la plaça de Prim i el segon, conegut també per barri de
la Plata, a la zona de Wad-Ras (actual Ramon Turró). Al llarg del segle XX el
Poblenou es va consolidar com a barri residencial, obrer i industrial, amb un
augment demogràfic important i l'aparició de nuclis importants de barraques com
el Somorrostro, Pequín i Transcementiri, alguns dels quals no van desaparèixer
fins passada la segona meitat del segle XX.
A partir dels anys seixanta es va produir un procés de
desindustrialització intens i el consegüent alliberament de grans solars, que
aviat van ocupar, de nou, empreses de transports, tallers i magatzems. Amb els
Jocs Olímpics del 1992 es va iniciar la gran transformació del barri, que avui
pren un nou impuls amb el projecte 22@, que es desenvolupa a banda i banda del
nucli tradicional del Poblenou.
Font del text : https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/el-districte-i-els-seus-barris/el-poblenou/historia-del-poblenou
