Manresa, la meva ciutat

Manresa és la meva ciutat, malgrat que vaig néixer a un poble proper, Sant Joan de Vilatorrada, i gairebé tota la meva vida he viscut, estudiat i treballat a Manresa.

Manresa és una ciutat mitjana, amb molts serveis, ben comunicada. Es troba al centre de Catalunya i en una hora en cotxe estem a Barcelona, a Girona, a Lleida, al Pirineu o a la frontera de França.

És coneguda per l'adversitat tèrmica. A l'hivern fa molt fred ("Manrusia") i a l'estiu fa molta calor.

Ciutat amb molta història, especialment a l'Edad Mitjana, on va viure Sant Ignasi de Loiola i que ha viscut guerres com la Guerra de Succeció espanyola, la Guerra del francès i la Guerra Civil Espanyola. I a finals del segle XIX es van establir le bases del catalanisme polític en uns documents coneguts com les Bases de Manresa.

Al 2018 la població era de 78250 habitants i és la ciutat més poblada de la Catalunya Central.

Els monuments més importants són la catedral gòtica de la Seu i l'església de la Santa Cova.

Si veniu per Manresa no oblideu passejar pel parc de l'agulla i fer un volt pel Passeig Pere III i pel casc antic.

Molt recomanable la Fira de l'Aixada que es fa al mes de febrer aprofitant les Festes de la misteriosa Llum i el castell de focs de la Festa Major, l´últim cap de setmana d'agost, que mai et deixa indiferent.

La foto és una imatge del vespre de Manresa amb vistes al Pont Vell i a l'església de la Santa Cova.

L'autora de la fotografia és Lena Costa.

Els drets de la imatge són the Creative Commons Attribution-Share Alike 2.0 Generic

Alguna de la informació que conté aquest post és de la Wikipèdia en català: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Manresa i concretament els autors són:

• Marc Torras i Serra, La Festa, Patrimoni festiu de Manresa. (2008) Manresa. Ajuntament de Manresa.
• de Castellví i Obando, Francesc. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 (en castellà). vol.IV (1714-1725). Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 2002. ISBN 84-931265-0-0.

Espero haver despertat el vostre interès per visitar la ciutat de Manresa.

Manel Galvez

Càlig un petit poble de Castelló

Vaig néixer a Càlig, un petit poble de la província de Castelló d'aproximament 2.000 habitants. En aquest poble he fet i faig la meva vida. He fet la meva vida perquè allà és on vaig i on torno i on tinc la família i les amistats. Faig la meva vida però ara quan marxo de vacances, ja que actualment, visc i treballo a Barcelona. És el meu lloc de desconnexió, de perdre'm i de deixar de fer. 

El meu poble és molt conegut per les seves pastes típiques, tant conegudes que inclús, de cara a l'abril, es fa una fira de dolços tradicionals, un mercat valencià on les botigues, pastisseries, gent del poble en general, ofereixen els seus dolços i altres menjars típics a la gent que ens visita. La reina d'aquesta festa és diu farinosa. I us preguntareu què és. Doncs és una pasta tipus ensaïmada estirada plena de cabell d'àngel, boniato, xocolata, mató o ametlla.

A part de tot aço, també us podria contar que estem en una molt bona situació, entre pobles i ciutats tant coneguts com Vinaròs, Benicarló i Peníscola. Estem a 15 minuts de la platja i a menys d'una hora de Morella, un altre poble amb encant que de ben segur coneixereu. 

I fins aquí la meva entrada d'avui. 

Us deixo una bonica imatge i la web de l'ajuntament per si us voleu assabentar d'altres coses del poble.

Salutacions,

Teresa Roca

Foto de Carlos Corzo

Llicència: CC-BY-SA-3.0

De Barcelona a Sant Vicenç de Montalt

Hola a tots

Tot hi haver nascut a Barcelona al barri del Baix Guinardo ja fa molts anys que vis a Sant Vicenç de Montalt i de fet jo em sento Sant Vicentina o com diuen aquí Xurravina, per tant us explico una mica sobre el meu poble.

Sant Vicenç és un poble acollidor, ple d'història, tradicions i records amb gent oberta i participativa, acostumada a donar la benvinguda a tots aquells que arriben buscant  un lloc que combini  la tranquil·litat i el bon repòs, on gaudir de la bellesa d´alguns dels seus racons i paratges, amb una oferta prou engrescadora de festes populars, activitats culturals i lúdiques i amb uns serveis de qualitat.

Amb una població de prop de 6.500 habitants, Sant Vicenç ofereix, tant al resident com al visitant, un municipi obert al mar i envoltat alhora de muntanyes.

No deixeu de visitar-nos amb ocasió de les nostres festes majors: la d'Hivern o Festa Gran, el 22 de gener en honor del nostre Patró, Sant Vicenç i  la d'Estiu, el  15 d'agost.

Durant aquest dies, i al llarg de tot l'any, us podreu submergir en un món de tradicions, festa, llum i gatzara, tot gaudint d'un seguit d'activitats festives, esportives, culturals i lúdiques. Tot un mar d'activitats al vostre abast!

La primera imatge es de BARCELOFÍLIA i la segona i el text es extret de la pagina del Ajuntament de Sant Vicenç.

Montserrat Parera

Barcelona, la meva ciutat

Hola a tots

CIUTAT VELLA

Vaig néixer a Ciutat Vella, (molt aprop del mercat de Sant Antoni) anomenat: Raval, encara que hi visc des de fa més de 40 anys a l'Eixample, tota la meva familia viu a Barcelona en diferents barris de la ciutat, la meva infancia vaig tenir una intensa vida social i guardo un bonic record de moltes vivències.

El Raval (conegut popularment com a Barri Xino) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.[1] L'any 2010 hi eren censats 50.000 habitants dins la seva superfície de 110 hectàrees, segons el padró municipal. Els límits administratius del Raval voregen les vies del carrer de Pelai, la Rambla, la plaça del Portal de la Pau, el Port de Barcelona, l'avinguda del Paral·lel, la ronda de Sant Pau, la ronda de Sant Antoni i la plaça de la Universitat.

Un Barri del bordell era el barri de qualsevol ciutat on es troben amb facilitat, a la vista de tothom, les cases de prostitució. Dins la nostra tradició, però, d'aquesta zona de la ciutat se n'ha dit la pobla, el partit, la partida, el lloc públic i, sobretot, el bordell, la més abundant al llarg dels segles.

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Raval

​-------------------------------------------------

FOTO: licència CC BY-SA 3.0 .autora Anna Kim

https://es.wikipedia.org/wiki/El_Raval#/media/Archivo:MACBA_2011.jpg

-----------------------------------------------------------------------------------

Publicat per Josep Petriz

https://www.blogger.com/blog/post/edit/6458531702572236840/8047558109778719159

Que bonica és Badalona!

 

"Badalona" by Jorge Franganillo is licensed under CC BY 2.0

https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/?ref=ccsearch&atype=rich

Badalona, la ciutat on vaig néixer, està situada al nord de la comarca del Barcelonès. És un municipi costaner 🌊 i es considera la ciutat més poblada d'aquesta zona amb els seus dotze barris.

És una ciutat molt diversa que ha acollit durant anys persones vingudes d'arreu 💕. 

Badalona sempre ha mirat el mar i així ens ho indica el seu passat de ciutat romana. Baetulo va deixar una empremta inesborrable al municipi que avui queda recollida en el seu museu i a diferents indrets de la ciutat en els seves excavacions⌛. 

En conserva la tradició pesquera, malgrat que s'havia anat reduint l'activitat d'aquest sector, l'entrada en funcionament de la llotja 🎣 i el port pesquer i esportiu. 

Diverses indústries han deixat petjada també a la ciutat amb arquitectura emblemàtica com la Fàbrica de l'Anís del Mono 🍹 o el Pont del Petroli (antic moll petrolífer de l'empesa CAMPSA). Des del pont s'hi pot observar una vista fantàstica del litoral.

Una altre element que descriu la meva ciutat és la seva vinculació amb l'esport, concretament amb el bàsquet 🏀 i el seu club Joventut Badalona, conegut com "La Penya".

No voldria acabar descrivint Badalona sense parlar de la seva tradició de cremar un enorme dimoni 👹 a la platja durant les seves Festes de Maig. L'acte vol rememorar la crema que feien mariners i pescadors badalonins a finals dels segle XVIII  d'una gran figura, la qual probablement no era més que un mascaró de proa vell.

Meritxell Segués

Renedo de Valdavia - Fernando M.ª Jiménez

• Detall de Renedo de Valdavia, Palència.
• https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Renedo_de_Valdavia

• CC BY-SA 3.0  Autor: Valdavia

Soc d'un petit poble del nord de Palència, Renedo de Valdavia. Si alguna cosa té, és pau. És el millor lloc del món per escoltar el silenci. Si vols trencar el silenci, la millor cosa que pots fer és anar-hi al bosc, si més no, sentiràs el soroll dels arbres fregats pel vent. 

En cas que t'agradi l'art, i passes a prop, estàs de sort: té una pila baptismal romànica, del segle XIII. Així, d'entrada, pot semblar que no és res de l'altre món però, a diferència de la majoria de les piles romàniques, aquesta té uns relleus espectaculars: s'hi poden veures els Reis d'Orient a cavall, Samsó i el Lleó... I, a sobre, amb una conservació impecable!

Vallbona d'Anoia, el meu poble

Vista de Vallbona d'Anoia - Autor: Jordiferrer

Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported - Font: Wikimedia

El terme municipal de Vallbona d'Anoia, de 6,45 km 2 , s'estén a l'esquerra de l'Anoia (que el separa del de Cabrera d'anoia), a la seva sortida del congost de Capellades. Limita a l'est i al sud-est amb Piera, al sud-oest amb Cabrera d'Anoia, a l'oest amb Capellades i al nord-oest amb la Pobla de Claramunt. El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla en direcció perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d'Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca. Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al nord pels vessants de la serra de Miramar (593 m) i drenen el territori, també, la Riera Seca, la riera de Querol i el torrent de Llivars, que fan els xaragalls entre els materials durs del granit paleozoic i els més tous de les llicorelles silúriques i les argiles miocèniques. Comprèn el poble de Vallbona d'Anoia, cap de municipi, i la urbanització Vallbonica. Es pot accedir al poble per la carretera local que, surt del terme de Martorell, passa per Sant Esteve Sesrovires i Masquefa, fins a arribar al cap de municipi, des d'on continua vers Capellades, on embranca amb l'antiga comarcal C-244 d'Igualada a Vilafranca. Ja abans d'arribar a Capellades connecta també amb la nova C-15. Travessa el terme la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat d'Igualada a Barcelona, amb dues estacions al municipi, una prop del límit amb Capellades i Cabrera, i l'altra a Vallbona. 

El lloc de Vallbona, esmentat des del 1184, estigué gairebé sempre sota la jurisdicció dels mateixos senyors del veí castell de Cabrera d'Anoia, que des del segle XI fins al XIV foren els comtes de Barcelona. El 1463 la senyoria de Vallbona passà al llinatge Camporrells; el 1549, Elisabet Joana de Camporrells, casada amb Lluís de Boixadors, establí la casa al carrer Major de Vallbona, ja que el castell de Cabrera es trobava aleshores ja enderrocat. El 1568 era senyor del poble Lluís de Foixà i Boixadors, el 1586 Octavi de Foixà, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1596 Magdalena de Foixà, monja cistercenca. El 1599 la senyoria passà a Lluís de Foixà, fill natural legitimat d'Octavi, i posteriorment als seus successors fins el 1812. Vallbona va pertànyer fins el 1716 a la vegueria de Vilafranca del Penedès i fins el 1833 al corregiment de Vilafranca.

Font: Ajuntament de Vallbona d'Anoia (vallbonadanoia.cat)

Esteve Martí Soteras