diumenge, 27 d’octubre del 2019

Una leyenda de Alicante

Hola compañeros,
Mi ciudad natal es Alicante y me gustaría compartir la "Leyenda de la cara del moro" que hace referencia a la silueta de la montaña donde se sitúa el Castillo de Santa Bárbara. 

 
Cara del moro
Autor: Jorge Castro

 Leyenda de la cara de el moro:


Cuenta la leyenda que en la época musulmana, en el castillo que corona el monte Benacantil vivía el gobernador árabe con su bella hija Zahara. Conforme iba creciendo la princesa, su belleza era cada vez mayor, y su padre estaba deseando encontrar un marido para ella. Pero eso no iba a ser fácil, ya que la princesa no quería casarse, así que el califa organizó una gran fiesta donde asistieron los principales pretendientes para ella. 
La fiesta fue un éxito de asistencia, pero entre tanta gente se coló un chico que no estaba invitado, un cristiano, y además era el hijo del principal enemigo del caudillo musulmán.
Zahara y el chico cristiano se vieron en la fiesta y se enamoraron, y aunque sabían que su amor no podía tener futuro, se estuvieron viendo a escondidas. Tanto era su amor, que planificaron escaparse juntos, pero antes de poder hacerlo capturaron al chico y lo sentenciaron a morir.
Zahara, quedó enferma de amor y no quería beber ni comer. El padre al verla en esta situación piensa en una posible solución para acabar con el sufrimiento de su hija. Le propuso que si al día siguiente Alicante amanecía teñido de blanco, él perdonaría a la persona que amaba su hija y le daría permiso para que hiciera su vida con él. Pero si no era así, ella tendría que aceptar su destino y casarse con alguno de los pretendientes árabes que tenía. 
A ella no le quedó más remedio que aceptar la propuesta de su padre y confiar en que se pudiera cumplir lo que su padre había expuesto. 
¿Qué piensas que pasó entonces? ¿Amaneció Alicante cubierto de blanco? Hay que decir que es una ciudad en la que llueve una media de 37 días al año...
Pues bien, al día siguiente Alicante amaneció teñido de blanco, pero no por nieve, sino porque florecieron los almendros. Una bella estampa con la que Zahara sintió que la naturaleza se había puesto de parte del amor. Al ver el paisaje, corrió hacia las estancias de su padre, pero de camino se encontró en la parte más alta del castillo un cuerpo colgando. 
Su padre no había cumplido su promesa y lo había ejecutado.
Ella, desesperada con la situación, decidió suicidarse tirándose desde lo alto del monte Benacantil.
Ante esta situación tan desoladora, el padre rezó a Alá pidiéndole el mayor de los castigos por lo que había ocurrido. Alá decidió “petrificarlo” y dejar su rostro en la ladera por la que se precipitó su hija, dando ejemplo de que lo que promete, hay que cumplirlo.

Texto propiedad de:  Leticia Sala 
URL texto : https://www.descubriendoalicante.com/la-leyenda-de-la-cara-del-moro-de-alicante/

La licencia de la imagen es la siguiente:
 CC BY-NC-SA


URL de la imagen: https://www.flickr.com/photos/jrgcastro/3379321874/ 


Un Saludo a todos.




Premià de Mar ciutat i natura






Premià de Mar des de més amunt de Premià de Dalt
Autor: Josep Maria Viñolas Esteva – Treball propi
Llicència: CC BY 2.0
Creat: 12/06/2011
Font: https://www.flickr.com/photos/jvinolase/29674091323


El municipi de Premià de Mar està situat a la Comarca del Maresme, concretament al baix Maresme, la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona (28 quilòmetres), el configura com una ciutat eminentment dormitori, molt poblada (28.000 habitants), però a la vegada molt tranquil·la.

L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i en el sector serveis.La seva situació geogràfica, entre la costa mediterrània i la serralada de Marina, li proveeixen d’un clima temperat i d’ un espai natural molt atractiu, configurant una vila compromesa amb diversos esports tant de mar com de muntanya.


Durant el primer terç del segle XX fou una petita població marinera, tèxtil (estampació) i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície. L'actual Premià de Mar era antigament un petit barri mariner de Premià que  se segregà de l'actual Premià de Dalt l'any 1836. Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila. La inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró, l'any 1848, va afavorir notablement el creixement del poble.

La Festa Major de Pirates i Premianencs se celebra al municipi dins dels actes de la Festa Major, pels volts del 10 de juliol. La festa rememora els atacs que els pirates berbers realitzaven a les costes del Maresme entre els segles XVI i XVIII, protagonitzats principalment per algerians i acompanyats de població croata, catalana i sarda. Cada any els pirates, liderats per l'Omar, conqueriran i saquejaran els carrers de Premià no sense trobar la resistència dels premianencs.
Font del text: Viquipèdia.




Esperem la vostra visita,
Salutacions,

Daniel Martínez Marín



dissabte, 26 d’octubre del 2019

Sant Feliu de Guixols



Vista de la ciutat guixolenca des del turó de Sant Elm
Autor: De Flamenc - Trabajo propio, CC BY-SA 3.0,
httpscommons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=3305657



La ciutat de Sant Feliu de Guíxols és al centre de la Costa Brava, entre els municipis de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Tradicionalment se l'ha considerat la capital de la Costa Brava pel fet que Ferran Agulló la va batejar des del puig de Sant Elm, a llevant de Sant Feliu. És a 34 km de Girona i a 105 de Barcelona. El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu, entre els puigs de Sant Elm i de les Forques. El seu clima és mediterrani i les temperatures són suaus tot l'any. És un important enclavament turístic per la seva condició de ciutat marinera, junt amb un important entorn verd.



Aquí teniu un enllaç per si voleu visitar la ciutat

Badalona, la meva ciutat




La Rambla de Badalona


   By Didier Descouens - Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=69466761


Deia Joan Manuel Serrat "que bonita es Badalona" a la seva cançó, i jo he tingut el privilegi de neixer aqui l'any 1967. 
Que us puc explicar de Badalona?, no ho se, sincerament, però tot i que no visc aqui, la considero la meva ciutat. Cada vegada que tinc una estona lliure tinc la necessitat de anar al seu carrer Del Mar, passejar veient les botigues i els seus aparadors, menjar un frankfurt a la plaça de l'Ajuntament, i com no, passar una bona estona amb els amics que encara tinc per aqui, asseguts a la Rambla i gaudint d'una cervessa ben fresqueta a l'estiu veient el mar. Us convido a fer-ho!!
La ciutat ha canviat molt, més moderna, més activa, més multicultural, en fí una ciutat del segle XXI. El que us he dit abans, si teniu la possibilitat, feu una passejada, us agradarà.

Salutacions

Xavier Serrano
Competic2-dist



divendres, 25 d’octubre del 2019

El barri de Sants

El barri de Sants


Descripció: sants-barcelona (Parc Espanya Industrial)
Autor: Gerardo nuñez, 28 de gener de 2012
Font: Comons wikimedia
Llicència Creative Commons CC By 3.0


Fa 30 anys, un dia plujós a la ciutat de Barcelona, concretament al barri de Sants va haver-hi el meu naixement. Aquest aconteixement va ser  molt especial per una parella de recient casats que ho havien estat esperant durant nou mesos , era el naixement de la seva primera filla.

Tot seguit m'agradaria que poguessiu llegir una petita descripció del barri de Sants, ja que és el lloc on vaig nèixer.

Tot i que ara el barri de Sants formi part de Barcelona, la realitat és que fa uns quants anys no era així. Sants era un poble totalment independent de la ciutat comtal on podíem trobar fàbriques tèxtils, com la del Vapor Vell o l'anomenada Vapor Nou , que actualment es coneix com l' Espanya Industrial, fins que passats uns anys la gran ciutat no va parar de creixer i Sants va passar a formar part de Barcelona.

El barri de Sants com es coneix actualment és un dels barris millor comunicats de la ciutat de Barcelona, on trobem la Estació de Sants, que és la estació de trens de referència de la ciutat i per on passa tota la xarxa de rodalies de Renfe així com la línia de tren d'alta velocitat. A més de la gran estació de tren, també disposa de 3 línies de metro que comuniquen amb la resta de la ciutat en molt poc temps, situant-nos al centre de Barcelona en 5 minuts.

Per altra banda, el barri de Sants és força conegut pel seu famós eix comercial, on trobem botigues de tota mena que atreuen a ciutadans dels voltants de la ciutat.

Autor del text: Maria Isabel Calafell

Sants-Montjuïc, Barcelona

Barcelona, ciutat de l’avenç

Vaig néixer al 1990 al districte de sants -Montjuïc, Barcelona significa per a mi multiculturalitat, renovació i canvi constant, durant els meus anys d’infància i adolescència  he viscut a Sants i he vist com el paisatge del barri i les seves botigues s’han anat transformat.

Per altra banda, Barcelona és per a mi la ciutat dels recursos i les oportunitats, ja que s’hi troben grans universitats i també molts serveis dirigits als ciutadans que milloren la qualitat de vida de la gent que hi habita.


Palacio Nacional de Montjuïc
Autor: Canaan-Treball pròpi
Llicència: CC BY-SA 3.0
Creat: 04/09/2013
Font: Wiquipèdia


Us adjunto una petita descripció del barri de sants extreta de la Vikipèdia:

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc. Fou el nucli principal de l'antic municipi de Santa Maria de Sants, a què donava nom, i que abastava la zona compresa entre el barri de Sants i els voltants del passeig de la Zona Franca, o sigui, aproximadament la zona central de l'actual districte de Sants-Montjuïc excloent-ne Montjuïc i el Poble Sec (que pertanyien a Barcelona) i la major part de la Zona Franca, que pertanyia a l'Hospitalet. Hostafrancs (amb la Font de la Guatlla) històricament formava part del terme de Sants, però fou cedit al de Barcelona el 1839; per motius històrics i sociourbanístics, el seu caràcter santsenc està fora de dubte.

El barri està travessat per la Ronda del Mig, així com per les vies del tren. Té un important eix comercial, l'anomenada carretera de Sants, formada pel carrer de la Creu Coberta a Hostafrancs, i el carrer de Sants.

Font del text: Viquipèdia.


Desitjo que us hagi agradat,
Salutacions,

Claudia Calafell.




dijous, 24 d’octubre del 2019

La Marina del Port


La Marina de Port es un barrio del distrito de Sants-Montjuic, situado al este de Barcelona, y que forma parte de la Marina de Sants. Se encuentra entre los barrios de La Bordeta, La Marina del Prat Vermell, Montjuic y limita con Hospitalet de Llobregat.
Está compuesto por una serie de barrios históricos: Port, Can Clos, Polvorín, Fomento, San Cristóbal (la Seat), Estrellas Altas y Plus Ultra. Esta ha sido tradicionalmente una zona agrícola, con un gran número de masías, la mayoría de antes del 1900. Hoy en día encontramos en las puertas de Can Clos la única masía de la ciudad de Barcelona, la Masía de Can Mestres.
Una de las zonas que compone la Marina es el denominado barrio de Port. Su origen va atado a la construcción del castillo de Port a finales del siglo X, junto con la capilla de Virgen María de Port. Se cree que es una zona con bastante importancia en la historia de Barcelona puesto que se cree que la primitiva fundación romana de Barcelona fue en este lugar, hasta que finalmente fue trasladado a la otra esquina de Montjuic, al Mont Tàber. Hubo un antiguo castillo, denominado castillo de Port documentado en 1020, pero no se sabe si estaba situado en un cerro próximo en Montjuic, donde al inicio del siglo XX todavía había una torre, o al pie de la montaña junto a la capilla de la Virgen María de Port.
Font del text: Wikipedia, Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0














Salutacions,

M. Angeles Susany


Resultat de les eleccions