L'Hospitalet de Llobregat, la meva ciutat

 

Autor: Antonio Cansino. Pixabay License

L'Hospitalet de Llobregat és això. Contrast i multiculturalitat. És la ciutat on vaig néixer i on he viscut la major part de la meva vida. Així he pogut veure els canvis que ha tingut la ciutat, que han estat molt significatius. Sobretot urbanísticament, on ens trobem barris que barregen edificis obrers amb noves construccions amb clares ambicions empresarials. 

Casa meva serà sempre Santa Eulàlia, tocant la Gran Via i al costat de la ciutat Judicial. Aquest barri possiblement és el que ha tingut més inversió en noves construccions. Abans hi havia poc més que camp, però d'això queda poc. A l'skyline s'hi sumen la gran Ciutat Judicial, el Gran Via 2, el IKEA, la Fira de Barcelona i diferents gratacels d'hotels i oficines. Ara ens trobem una Gran Via soterrada i un passeig per caminar en l'anomenada "ruta del colesterol" que va de Santa Eulàlia en direcció Plaça Espanya o cap al Gornal. També tenim una gran avinguda que ens connecta amb el barri de Sants.

A nivell social, evidentment, també molts canvis, no només relacionats amb l'àmplia interculturalitat. Els hàbits socials han estat modificats. Quan era adolescent hi havia poc més que el bar Serra per prendre alguna cosa. Ara aquest barri té molts espais de restauració i serveis de lleure, fins i tot més que al centre de L'Hospitalet.

En definitiva, amb el pas de temps ens trobem amb les dues cares de la moneda. Sens dubte, tenim una ciutat més moderna i propera a Barcelona, també més còmoda i ben comunicada, però amb un detriment de les zones verdes. La lluita veïnal està aquí, en protegir els pocs parcs que queden, tot i que el veïnat de Santa Eulàlia no és el pitjor parat de la ciutat. L'avenç del "ladrillo" i els interessos econòmics és imparable a tota la ciutat. 

 

Laura Herrero Ovide

Competic 2 

Sant Adrià del Besòs

 Sant Adrià de Besòs és un municipi de lacomarca del Barcelonés, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

El terme municipal de Sant Adrià de Besòs ocupa una àrea de 3,82 km². Situat a la comarca del Barcelonès, limita al sud-oest amb Barcelona, al nord-oest amb una petita franja de Santa Coloma de Gramanet, nord-est amb Badalona i al sud-est amb la mar Mediterrània.

El territori és costaner i ocupa la desembocadura del Besòs, a banda i banda del riu, que divideix el terme de manera irregular, d'acord amb els límits fixats el 1955. El terreny és generalment pla, tret d'un petit turó on es va formar el nucli antic de la població; el sòl està compost de materials tous mercès de les avingudes del riu. Dominat per l'àmbit urbà, Sant Adrià forma una conurbació amb les ciutats de Badalona i Santa Coloma.

El Molinar, es meu poble

El Molinar o "Es Molinar" és un barri de Palma de Mallorca.

     

El Molinar és un antic barri de pescadors amb carrerons estrets i sinuosos que s'estenen des del mar i estan envoltats de cases petites. Les aigües arrecerades de les platges del Molinar i el Portitxol són populars entre les famílies que hi van a passar les vacances i els habitants de la zona.

 

 

 Roques de Es Molinar

Autor: Chixoy

CC BY-SA 4.0

 

 

Font del text i la imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Molinar

 

 

El meu poble és el barri de Gràcia

Tothom ho diu, el barri de Gràcia és com un poble dintre de la gran ciutat que és Barcelona, té un tarannà diferent de la resta de la ciutat.

No soc nascuda a Gràcia, ni tampoc a Barcelona, vaig néixer a Lleida, però malauradament no la conec, perquè només vaig anar a néixer i mai més he tornat.

Gràcia és el barri que porto al cor, és on he viscut la meva infantesa, joventut i maduresa.

Està ple de places amb terrasses on petar la xerrada amb els amics a la fresca, quan en fa, és clar. 

Hi ha moltíssimes associacions: per fer teatre, per fer castells, per ballar, per cantar, etc. Jo mateixa vaig ser membre durant vint-i-cinc anys de l'Esbart dansaire de l'Orfeó Gracienc.

Hi ha molts petits comerços que omplen de vida els carrers del barri, si us voleu donar una volta per carrer Astúries ho veureu.

Al barri tenim la gran sort de comptar amb uns del parcs més bonics i visitats de tota Barcelona, el Parc Güell. És el parc per perdre`s i gaudir dels sentits tot passejant.

Milions de fotografies hi haurà pel món de la nostra salamandra, anomenada ja per tots el drac.

Drac del Parc Güell

Autor: Guillermo Avery Font: propi treball
 Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported

No podria oblidar-me de les festes de Gràcia,.En principi eres unes festes per la gent del barri, els veïns trèiem les taules i les cadires de casa al carrer, i durant una setmana gairebé no s'entrava a casa. Ara, però ha canviat bastant, són més massificades, però no han perdut el seu encant. No us les podeu perdre les festes, comencen cada any el 15 d'agost.

Espero que amb aquests comentaris us hagin vingut ganes de venir al barri.

Jo ja no visc al barri, però ho trobo a faltar cada dia de la meva vida.

Lourdes Llena

El meu poble, Corró d'Avall

Potser fins ara no havies escoltat mai el nom de Corró d'Avall i t'imagines un poble perdut vés a saber on. Potser el nom de les Franqueses del Vallès t'és una mica més familiar? Doncs estem parlant de, pràcticament, el mateix espai. T'ho explico?

Les Franqueses del Vallès és un municipi situat a la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Granollers, la Garriga, Canovelles, Cànoves i Cardedeu. El municipi està format per cinc pobles: Corró d'Avall, Corró d'Amunt, Llerona, Marata i Bellavista. La seva població arriba als 20.000 habitants, essent Corró d'Avall un dels nuclis més poblats, amb uns 10.000 habitants. 

Imatge de les Franqueses amb el Montseny al fons. Autor: .Robert.Photography, CC BY-ND 2.0 - Flickr--

Les Franqueses té 29,45 Km2 d'extensió. Havia estat un municipi de tradició agrícola, però la proximitat amb les grans ciutats de Granollers i Barcelona l'han fet créixer a nivell industrial. Actualment hi predomina el sector químic i metal·lúrgic. 

Malgrat el seu creixement urbanístic i industrial, cadascun dels seus pobles ha sabut conservar els trets d'identitat i les pròpies tradicions. Així doncs, a Corró d'Avall podeu venir a veure el Ball de l'Espolsada, que es balla a la plaça per la festa major (3a setmana de setembre). 

A Corró d'Avall també hi trobem l'edifici de l'ajuntament, un majestuós edifici modernista de l'any 1911 que va ser regalat al municipi pel Sr. Joan Sanpera i Torras, fill predilecte del municipi i qui rebé el títol de primer marquès de les Franqueses. També hi trobem l'estació de tren i la majoria de comerços. 

Imatge de l'Ajuntaments. Autor: .Robert.Photography, CC BY-NC-ND 2.0 - Flickr

Però el patrimoni arquitectònic va més enllà del modernisme i de Corró d'Avall. A Marata hi trobareu l'església romànica, documentada de l'any 1077. A Llerona, l'església de Santa Maria data de l'any 990. A Corró d'Amunt també hi trobem l'església romànica, de l'any 1008. L'església de Corró d'Avall, dedicada a Santa Eulàlia i consagrada l'any 1104, va ser cremada durant la Guerra Civil. 

Ja ho saps, quan et vingui de gust, atura't a les Franqueses i descobreix el seu entorn verd i el seu ric patrimoni. 

Mar Rodríguez

Santa Coloma de Gramanet. La ciutat on vaig néixer.

Avui vinc a parlar-vos de la ciutat on vaig néixer. Si es cert que es demana que parlem d'un poble però com ja sabreu Santa Coloma de Gramenet es considera una ciutat, ja que té més de 118 mil habitants.

Segons trobem textualment a la Viquipèdia diu: 

Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona. Santa Coloma de Gramenet és la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona, la novena de Catalunya i la cinquantena d'Espanya.

Hi ha moltes històries que os podria explicar però m'agradaria comentar que avui en dia no és una ciutat on es pugui viure tranquil·lament. Hi ha molta delinqüència i tristament ja no és segura.

És una pena perquè té llocs molt macos com per exemple la plaça de l'ajuntament on pots quedar amb els teus per fer una cocacola, ja que la plaça és molt amplia i està molt cuidada.

Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet - David Díaz García, CC BY-SA 3.0
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ayto_SCG.jpg

Cornellà de Llobregat, una ciutat feta de moltes barreges

"Per a mi que no em sento de cap pàtria, el més semblant a una pàtria és Cornellà" 

(Jordi Évole)

Castell de Cornellà (Zarateman • CC BY-SA 4.0 )

Tot i que vaig néixer a una de les ciutats veïnes, em sento fill de Cornellà. És la meva "pàtria" i on he viscut quaranta-un dels quaranta-dos anys de la meva vida. És la població més gran de la comarca del Baix Llobregat, però el fet de no tenir hospital ha tingut com a conseqüència fins fa pocs anys que la majoria dels cornellanencs i cornellanenques duguem al DNI com a lloc de naixement Esplugues o Barcelona.

Amb nom d'origen romà, trobem les primeres referències escrites sobre la vila al s.X. El riu Llobregat travessa d'oest a est el marge sud del municipi, dibuixant la frontera amb Sant Boi i el Prat, després d'haver deixat enrere Sant Joan Despí i abans de tocar a L'Hospitalet. 

Ciutat d'acollida en les onades migratòries internes a l'estat espanyol dels seixanta i setanta, ha canviat des dels darrers anys del s.XX fins a l'actualitat la procedència dels seus nouvinguts, convertint-se actualment en un dels nuclis urbans de l'àrea metropolitana amb més diversitat de cultures, majoritàriament del nord d'Àfrica, de la Xina i de l'Amèrica Llatina. 

Daniel Barbero Sánchez