Santa Ana, la ciutat on vaig neixer.

Vaig neixer a Santa Ana el Salvador en el 87, en plena guerra civil i als 2 mesos vaig arribar a Barcelona Ciutat on vivia la meva mare i avis que son d'origens bascos, residents a Catalunya.

Santa Ana és la segona ciutat del Salvador. El municipi de Santa Ana té una població estimada de 264.091 habitants per a l'any 2013, ocupant el segon lloc en població.

Hi ha registres arqueològics que daten del període preclàssic, la ciutat va ser fundada al voltant del segle V o VI, pels maies, però després va ser ocupada pels nahuas, els quals li van donar el nom de Sihuatehuacan.

Va ser conquerida pels espanyols durant el segle XVI, i posteriorment va pertànyer a l'Alcaldia Major de San Salvador i després a la Intendència de San Salvador. Ha format part de l'Estat salvadorenc, tant a la seva etapa federal com independent.

                                      Catedral de Santa Ana, autor Alexander Bonilla, flickr.

                                File: Alcaldia de Santa Ana, El Salvador - 2013.jpg - Wikimedia

La localitat celebra les seves festes patronals durant del 17 al 26 de juliol, popularment se les coneixen com  «Festes Júlies» i se celebren en homenatge a la Senyora Santa Anna, patrona del departament.

Fonts: https://es.wikipedia.org/wiki/El_Salvador

Publicat per Guillermo Luzarraga

Mataró, la meva ciutat

Mataró, és una ciutat de la comarca del Maresme, però no qualsevol, sinó que, és la capital de comarca.

Actualment, segons la Wikipedia, som més de 129.000 habitants, de la qual el 20% aproximadament, són estrangers, sense dubte és una ciutat molt multicultural.

Vaig néixer en un barri obrer (Cerdanyola) corrent pels carrers i parcs del meu barri i la meva ciutat.

Cal destacar la millor part de la ciutat, la platja, quilòmetres i quilòmetres de platges, les que durant els últims anys, han sabut traure-li tot el profit possible.

Imatge de Wikimedia Commons, Creative Commons Genérica de Atribución/Compartir-Igual 3.0.

I ja per acabar el que has de saber de Mataró, amb caràcter urgent, són les dates de la festa major, LES SANTES, molts records i molts bons moments que sense dubte recordaré sempre, encara que actualment ja no hi visc a la ciutat on vaig néixer.

Imatge de Sergio Ruiz,  Attribution-ShareAlike 4.0 International

Publicat per Sara Jiménez

Igualada - La ciutat on vaig nèixer

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya. El municipi és a uns 55 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.

La ciutat d'Igualada està situada al est de l'Anoia, a 315,8 metres sobre el nivell de la mar, en el centre de la fossa d'erosió que rep el nom de conca d'Òdena. El municipi limita al nord i a l'oest amb el terme d'Òdena, a l'est amb Vilanova del Camí i al sud amb l'Anoia, que serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui.[1]

Ajuntamet d'Igualada (autor: Joan Grifols - 5 April 2009) https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/deed.es

El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons.[2] El seu terme municipal, amb tan sols 8.29 km², és ocupat quasi totalment pel sòl urbà.[3] És, de fet, un dels municipis més petits geogràficament de la comarca, però amb la densitat de població més alta del territori, amb 5.046,3 hab/km².

El clima d'Igualada és mediterrani continental subhumit, Cfa segons la classificació climàtica de Köppen.[4] Els estius són secs i calorosos, i els hiverns freds, amb glaçades freqüents de novembre a abril i de vegades alguna nevada.[5]

La temperatura mitjana anual és de 13,9 °C.[4] La mitjana al mes de gener és de 5,7 °C, mentre que a l'agost és de 23,7 °C, causant una oscil·lació tèrmica anual de 15,5 °C.

Història

Igualada neix al voltant de l'any 1000, al marge esquerre del riu Anoia que dona nom a la comarca. El nom d'Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s'eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d'energia hidràulica els molins.

Té l'origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d'Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d'Òdena, esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l'intercanvi i venda de mercaderies.

El primer indici de construcció que tenim de la vila és l'edificació d'una capella el 1003 al costat d'una “mota” o “força”, fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l'any 1059.

L'any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV es construeixen dues muralles, fins que al segle xviii, la vila s'allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral.

Si bé durant els primers segles de vida, la vila creix a un ritme contingut, pendent d'epidèmies i migracions, fou durant els segles XIX i XX, que Igualada, a més de rebre el títol de Ciutat i de disposar de línia ferroviària, assisteix a una expansió econòmica espectacular. Les indústries de teixits esdevenen les més importants de Catalunya, com també les adoberies de pells, que es mecanitzen i esdevenen el primer centre productor de la península. Gradualment sorgeixen les primeres indústries de gènere de punt assolint una importància cabdal a nivell nacional. Entre els anys 1800 i 1900, la població es duplica fins a arribar als 10.486 habitants. L'any 2005, la població supera els 35.000 habitants, en un terme municipal de vuit quilòmetres quadrats.

Edificis modernistes

A Igualada hi ha un bon nombre d'edificis modernistes, incloent habitatges i adoberies industrials, d'arquitectes i mestres d'obres com Joan Alsina i Arús, Ignasi Colomer i Oms, Antoni de Facerias, Modest Feu i Estrada, Isidre Gili i Moncunill, Josep Pausas i Coll, Josep Pujol i Brull, Pau Riera i Galtés, Josep Ros i Ros, Enric Sagnier, Pau Salvat i Espasa i Salvador Valeri i Pupurull, entre d'altres.

Font: Wikipedia https://ca.wikipedia.org/wiki/Igualada 

Montsià

El Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya. Pertany a la província de Tarragona i forma part de l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre... 

Sóc de Barcelona, visc a Viladecans... sóc molt d'aquí, però també molt d'allà... 

Tenim un terreny amb una casa, centenària ja, on estiuejo des que era molt petita... Estava desitjant tenir vacances al cole per anar a passar els tres mesos d'estiu amb els meus cosins... Quina sort tenia!

La casa està entre El Castell i la Sènia, així que donava igual dir on era, era de molts poblets veïns on la majoria de gent que hi viu són família. 

Passa una cosa curiosa i que a mi em fèia molta gràcia : 

El Castell, que és un dels Barris d'Ulldecona, pertany a Tarragona i tot just passant un pont, per on passa el riu Sènia, està Sant Rafael del Riu, que pertany a Castelló.

El Castell. Font: Wikipèdia

Els dos pobles semblen un de sol... La piscina està a Sant Rafael, així que quan anava, marxava a la Comunitat Valenciana 😆 i passant el pont, de tornada, a Catalunya.

He gaudit i gaudeixo molt d'aquests pobles: El Barri, els Valentins, Ulldecona, la Sènia i de l'altra banda, Sant Rafael del Riu, Traiguera, Vinaròs, Benicarló, Penyíscola...

D'una banda platja, de l'altra muntanya 😊 

                                                                                  Sant Rafael del Riu.    

Les festes igual, de poble en poble i 'tiro porque me toca' 😂

No em perdia ni una... Les activitats, els balls, les orquestres, els amics, el primer amor 😍 💓

Ara és tot més relaxat... Molts dels meus amics van marxar a altres pobles més grans i ara és més difícil coincidir, tret que sigui en festes o que 'La Quinta del 72' faci alguna trobada 😜, com la de l'any passat que vam fer els 50! 

Que bé m'ho vaig passar!!

I què bé s'està quan s'està bé 😉

La natura dóna vida i salut... Practico el grounding!

Hi ha moltes oliveres i grans terrenys i camins per on anem a buscar espàrrecs i respirar aire pur...

oLIVERES MIL.LIONARIES. fONT: fLICKR CC BY-NC-ND 2.0 DEED

Aquí una foto de la meva collita d'espàrrecs... Que abans no els veia 😅 

I l'hort 😍

Ja abans el cuidava l'avi i després mon pare, que plantava de tot per poder donar-nos a les filles... 

Aquest any l'hort semblava una obra d'art, obra d'un enginyer, que sense ser-ho ho era 💓... Les canyes de les tomaqueres hi eren milimètricament posades, els enciams, els cogombres, les patates, les cebes, els alls, les pastanagues... 

Estic segura que des de l'aire semblava un tapís 😍 

Malauradament, aquest any em va deixar el meu pare, però sé que des d'on sigui em veu i em guia en tot el que faig 😢💖

I a l'hort també... Segur que riu perquè això de la pagesia no és lo meu 😅

Bé, ni meu ni de les meves germanes, que la collita l'hem hagut de fer nosaltres aquest any i cada dia teniem agulletes!

Parc Natural dels Ports 

    

Molt a prop està el Parc Natural dels Ports, 'El pantano' que li diem a casa i sempre anem a veure si hi ha aigua o no... i a gaudir de les vistes i les fotos tan maques que es poden fer allà... 

Aquí deixo algunes de les que vaig fer aquest any...

Parc Natural dels Ports

Allà gaudeixo molt de la família, de la natura, de la desconnexió que dóna la tranquil·litat de la casa i els moments que visc.

Així que sí, sóc d'aquí però també sóc molt d'allà 😍💕

Maite Quesada Oliva

Lanús, el meu barri

Lanús es una ciudad de la provincia de Buenos Aires, Argentina. Es cabecera del partido homónimo, que se ubica en el área metropolitana de Buenos Aires. Se subdivide, sin división política, en dos zonas: Lanús Este y Lanús Oeste.

Autor de la fotografía: Banfield

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Centro_de_Lan%C3%BAs_%282%29.jpg

La ciudad debe su nombre al terrateniente Anacarsis Lanús (1820-1888), nacido en Concepción del Uruguay, Entre Ríos, hijo a su vez del bearnés Lanusse Casenave y de la porteña Teresa Fernández de Castro.

Lanús adquirió tierras del actual distrito con la intención de fundar un pueblo, construyendo su casa quinta sobre el Camino Real (hoy Av. Hipólito Yrigoyen), frente a la actual estación de trenes.

Estación de trenes de Lanús
Autor: Tommy Lanus777
Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Centro_de_Transbordo_Lanus.jpg

Su primera población permanente se establece a partir del genio creador de Guillermo Gaebeler, quien fundó la villa de General Paz el 20 de octubre de 1888, seis días después del fallecimiento de Anacarsis Lanús, y de la que sería constructor e impulsor. Diseñó sus calles y plazas, a las que nominó con la vida y acciones del General Paz, a pedido de su amigo el general Bartolomé Mitre. Por su parte Anacarsis y su hermano Juan habrían sido los impulsores de la sociedad de bomberos voluntarios, de la primera sala de atención médica del lugar y de la sociedad de fomento, construido viviendas y gestionado créditos para la construcción, entre otras tareas.

Según el censo de 2010 el partido de Lanús tiene una población total de 459 263 habitantes.​ Con 212 152 habitantes (Indec, 2001), es la ciudad más poblada del partido, y que representa un 47% del total.

El club símbolo de la ciudad es el Club Atlético Lanús, fundado el 3 de enero de 1915. En fútbol ha obtenido dos títulos de Primera División, el Torneo Apertura 2007 y el Campeonato de Primera División 2016, dos copas nacionales: Copa Bicentenario 2016 y Supercopa Argentina 2017 y también, dos títulos internacionales: la Copa Conmebol 1996 y la Copa Sudamericana 2013. En básquetbol, ganó el Campeonato Argentino de Clubes 1977 y fue subcampeón de la Liga Nacional de Básquet 2012/13 y la Liga de las Américas 2013.

Publicat per: Cecilia Mantovani Fernández

Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Lan%C3%BAs

Barcelona - Esquerra Eixample

  

Vaig nèixer a Barcelona, a l’esquerra de l’eixample. Tot i haver viscut a diferents barris i poblacions, hi he tornat. 

Amb els anys, ha passat a dir-se la nova Esquerra de l’eixample i m’agrada perquè no té el trànsit ni el tràfec de l’eixample més tradicional. Antigament era un barri on hi havia moltes editorials i impremtes -recentment van tancar les oficiones de l'editorial Joventut... o fa uns quants anys la seu de Gustavo Gili amb el seu edifici emblemàtic. També destaca l’Escola Industrial que és un petit refugi enmig de la ciutat. 

La fotografia és de Pere López, amb data 1 de març del 2008. 

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Escola_industrial.jpg

Mireia Pérez 

Barri el Besòs i el Maresme, Barcelona

El Besòs i el Maresme és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona. Es troba a la zona nord-est, al límit amb el municipi de Sant Adrià del Besòs (al barri també anomenat El Besòs). El barri va créixer per la construcció d'habitatges durant les dècades de 1950 i de 1960 per donar resposta al dèficit d'aquests que hi havia a la ciutat.

Rambla Prim del barri el Besòs i el Maresme, Barcelona

Antigament els terrenys havien estat regats per séquies com el de la Madriguera i de la Verneda, restes d'un antic braç del riu Besòs que desembocava al Camp de la Bóta. El barri s'estén al llarg del tram sud de la Rambla de Prim.

Al barri s'hi troben el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i les instal·lacions del parc del Fòrum, construïdes per a l'esdeveniment del mateix nom el 2004 i s'hi construirà el campus Diagonal-Besòs. Estava previst construir-hi el Zoo Marí però el projecte s'aturà l'any 2011.

Fonts bibliogràfiques: 

Viquipèdia

Fonts imatges:

Autor: Martin Thoma

Llicències: CC0

Enllaç wikipemedia commons 

 

Irene Rodríguez

Novembre, 2023