El barri de La Ventilla (Madrid)

La Ventilla és un dels barris més antics i amb més personalitat del districte Fuencarral, a l’extrem nord de Madrid. Tradicionalment ha estat un barri obrer, format inicialment per petites cases baixes i comunitats que es van establir a mitjan segle XX. Malgrat estar envoltat de grans vies com el Paseo de la Castellana o la M-30, La Ventilla manté un ambient de vida de barri, amb comerços petits, places utilitzades com a espais de trobada i una xarxa veïnal forta. És un dels pocs sectors de la zona nord de Madrid que conserva un caràcter popular i proper, en contrast amb altres àrees més modernes o de perfil econòmic més alt.

Font: Wikimedia Commons

Títol: Calle Garci Nuñi.jpg

Autor: Asqueladd

Creat: mayo 2017

CC BY-SA 3.0 license

Vaig néixer a Barcelona

Hola a tots.

Vaig néixer a Barcelona, al barri de les Corts. Quan em vaig casar vaig anar a viure a Gràcia. I actualment visc a Horta, a la Vall d'Hebron.

Barcelona és una ciutat petita, comparada amb moltes altres. Això permet anar caminant per descobrir-la.

El Born, el Gòtic, l'Eixample... Si t'agrada el mar tens les platges de la Barceloneta, el Bogatell, etc. Si ets més de muntanya hi tenim Montjuïc  i la serralada de Collserola (amb el seu parc natural).

La Sagrada Família, el Park Güell, La Pedrera, i podríem seguir. 

I també molts, molts, molts turistes.

És una ciutat amb regust a poble (en molts dels seus barris), i amb gent fantàstica.

Sempre m'hi he sentit a gust. També és cert que ara que em faig gran buscaria un lloc més tranquil per viure. Però vagi on vagi Barcelona sempre serà la meva ciutat.

... "Barcelona es poderosa, Barcelona tiene poder...."

Vista de carrer

Àngels Badia

Autor imatge: IMBiblio

Llicència: https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/

Enllaç de la fotografia: https://flic.kr/p/o94iWK

Vilanova i la Geltrú, el meu poble

Vilanova i la Geltrú, el meu poble.

Vilageltrú, com li dic jo afectuosament i per evitar el nom tan llarg, és on vaig néixer, concretament a la Geltrú.

Aquella ciutat de la dècada dels 70 era una ciutat petita, on tothom ens coneixíem perquè només hi havia dos instituts, un de privat i un de públic. Uns anys més tard, la Plaça de la Vila era el fòrum on cada divendres ens retrovàvem les amistats en tornar de la universitat o les primeres feines.

Els dissabtes hi havia mercat i alguns diumenges escoltàvem la cobla tocant sardanes a la Plaça de la Vila.

A l’estiu passàvem el dia colgats a la platja i acabàbem berenant llet i xocolata, el dolç es barrejava amb la sal del mar encara als llavis. La Festa Major era de to familiar, tothom hi era convidat i gaudíem molt dels entremesos, malgrat que el gegant de la porra em fes tanta por.

A l’hivern celebràvem el Nadal amb tots els seus festius, anàvem a veure l’arbre, un avet gegant que portaven del Pirineu, decorat amb boles de colors. Encara es pot veure la lloseta que retiraven per posar-ho.

De seguida celebràvem per Sant Antoni Abat, la Festa Major d’hivern amb els tres tombs. Ben aviat sentiríem sonar el Turuta, himne de totes les comparses del carnaval tan sentit per totes i tots els vilanovins i vilanovines…

Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú plena de comparses.

“Plaça de la Vila tan llunyana i tan estimada, qui t’ha vist i qui et veu!”

  

Ajuntament de vilanova i la Geltrú (Flickr).

Esteve Arana, alumne de COMPETEIC 2 Distància

Sants-Badal

 

Sants-Badal és un barri del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona situat entre la Riera Blanca (frontera barcelonina amb l'Hospitalet de Llobregat), l'avinguda Madrid i la rambla de Badal, carrer del qual rep el nom. 

 

 

 

 

Històricament part indestriable del barri de Sants, Badal va rebre recentment la categoria de barri sota el nom de Sants-Badal, amb la nova llei de barris de la ciutat de Barcelona (any 2004).

Tot i aquesta nova categoria administrativa Badal manté forts llaços socials i veïnals amb la resta de barris que històricament formaren el municipi de Santa Maria de Sants, agregat a Barcelona el 1897. 

 

  

Autor de la imatge: Jorge Franganillo

Llicència:  Creative Commons 

Enllaç de la fotografia:  https://www.flickr.com/photos/franganillo/29129127555/in/photolist-Lo3oMa-Keiwjz-4CaFz3-gSC1Sy-a2i2Y3-aLk8eB-7qmEwN-2gdEBJQ-2gdFbd3-2gdExk9-2gdEu3x-2gjYyYN-2gjYKzE-2mGxCk7-2gnhW8t-8BCaw1-2gnhUAq-2gdF2RC-2gdFh9x-27bmE73-2nWZv4T-Ld9sT-eg3n59-6vZ2fh-efWtLP-efWAjZ-efWv7B-5NSNnQ-2od8Qu6-2odcM6M-2odbscD-2oddFZU-2nX3i9G-2nX1WD6-2nX2SRL-2nX2Tpz-2nX2Tdh-2nWWW6o-2nX3hGp-2nWZtzk-2nWZth6-2nX3hzL-2nX1Vzs-2nX2S9J-2nWZtRY-2nX2SVi-2nWWVxV-2nWWVhQ-2nWWV6N-2nX2S2p

Autor: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sants-Badal

El barri de Sants, Barcelona.

 Vaig nèixer a Esplugues de Llobregat, però ara visc a Barcelona, al barri de Sants. 

Sants és el nucli de població més important i el barri més extens i més antic del districte. Al segle XIX era un barri obrer amb diverses fàbriques tèxtils, entre les quals cal destacar el Vapor Vell, que es va convertir en biblioteca i escola l'any 2001, i l'Espanya Industrial. 

Actualment l'antiga fàbrica del Vapor Vell és l'escola Barrufet; una de les escoles emblemàtiques del barri i la que fou la meva escola quan estava ubicada al carrer Rei Martí 6; tot i que els més petits anàvem a l'edifici del carrer Rosend Arús. L'escola i la seva gent és un dels records més bonics que guardo del meu barri natal.

El barri de Sants sempre ha sigut un barri amb inquietuds socials, polítiques i plena d'activitats culturals. No ens podem oblidar els Gegants, els Castellers i els Diables de Sants, sempre a punt per engrescar la festa.

M'agradaria destacar les festes del barri de Sants, ja que són una de les festes majors de barri més importants de Barcelona. Gran part de les activitats que es realitzen són promogudes per entitats que tenen com a objectiu la conservació i promoció de les tradicions populars. L'exhibició Castellera, el Correfocs dels Diables, els gegants i capgrossos són algunes d'aquestes, però la que més m'agrada és la decoració d'alguns carrers. 

Carrer Alcolea de baix guarnit

Agost 2008

Autor : Pere López

Segur que una gran part de la població que viu a Barcelona ha viscut, al menys, una vegada aquestes festes, però si encara no ho has fet et convido que et facis la reserva al teu calendari al mes d'Agost.

Post realitzat per Carla L.

La Corunya

 La Corunya

Aquesta és una de les imatges més representatives de la ciutat on vaig néixer, La Corunya ( Coruña) 

La Torre de Hércules és més que un far que està a peu de l'Oceà Atlàntic, és un simbol de la ciutat i dona nom a un dels  barris més coneguts de la ciutat : el Barri de la Torre. 

Tot i que jo vaig néixer a l'alta banda de la ciutat i vaig viure molt a prop del barri de la Torre i cada vegada que visito La Corunya m'agrada pasejar a la vora del mar i observar les ones i les gavines que dominen la petita península.

Vaig triar aquest foto pel seu simbolisme i perquè la meva ciutat és part de la meva història.

Autora : Maria Cives

Foto: Maria cives

Molins de Rei

Hola a tothom!

Tot i que ara no visc a Molins de Rei, és el poble on vaig néixer en un dissabte de Carnestoltes.

Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Situat a la riba esquerra del riu Llobregat, s'estén des de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola (Serralada Litoral).  Limita al nord amb el Papiol i Sant Cugat del Vallès; al nord-est, amb Barcelona; al sud, amb Sant Feliu de Llobregat; i a l'oest, amb Sant Vicenç dels Horts.

El nom del municipi deriva dels seus inicis quan el rei Alfons II inicià la construcció d'uns molins a la zona de l'actual població.

En el transcurs de la seva història, la denominació oficial de la vila ha canviat dues vegades, breument i per motius polítics. Amb motiu de la Primera República, l'any 1873, quan adoptà el nom de Molins del Pont (o del Puentecom es deia oficialment). Aquest primer canvi fou derogat amb la vinguda de la Restauració borbònica, un any i escaig més tard, i retornà a la denominació tradicional. El segon canvi tingué lloc durant la Guerra Civil (1936-1939), en què s'adoptà el nom de Molins de Llobregat, seguint la política d'eliminar dels topònims referències a elements monàrquics o religiosos. La denominació oficial de la vila es va catalanitzar definitivament per resolució de la Generalitat de Catalunya de 4 de juny de 1981.

Imatge de Molins de Rei amb les muntanyes de l'Ordal al fons 

Autor de la imatge: Pere López

Llicència: obra propia de l’autor 

Enllaç de la fotografia: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b4/Molins_de_Rei_amb_les_muntanyes_de_l%27Ordal_al_fons_-_P1040325.jpg 

Webgrafia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Molins_de_Rei 

Publicat per Francesc López Bargalló

El Tibidabo

Vaig néixer a Barcelona, concretament a l'Hospital Vall d`Hebron. Barcelona és una ciutat que ho té tot. Per un costat el Collserola, és a dir, té muntanya. I també té mar. Des de l'Hospital de Vall d'Hebron es veu el Tibidabo, que és la fotografia que he escollit.

Autor: Jordi Domènech             Font: Wikipedia Commons

Silvia Rodriguez

Barri de la Sagrada Família

 

La Sagrada Família és un barri del districte de l'Eixample de Barcelona, al voltant del temple que li dona nom. Està delimitat pel carrer de Nàpols, l'Avinguda de la Diagonal i els carrers Dos de Maig, Sant Antoni Maria Claret, Sardenya i Rosselló.[1] Limita amb els barris de Dreta de l'Eixample i Fort Pienc, i els districtes de Gràcia, Horta-Guinardó, i Sant Martí.

És un barri de tipus residencial, comercial i de negocis però fins a la segona meitat del segle XX hi hagué una important presència industrial, un exemple és l'antiga Fàbrica Damm. L'antic mercat de la Sagrada Família va ser abans de 1936 la fàbrica de General Motors a Barcelona. I on ara hi ha el poliesportiu municipal, hi havia la fàbrica tèxtil SAFA, on la nau principal disposava d'un sostre de doble volta catalana, lamentablement perdut en el seu enderrocament.

Els eixos comercials més importants se situen a l'entorn del temple, amb les places de la Sagrada Família i la de Gaudí, a l'Avinguda Gaudí, i al mercat de la Sagrada Família entre els carrers Provença, Padilla i Mallorca. El juliol de 2007 es va inaugurar la Biblioteca Pública Sagrada Família de la Diputació de Barcelona en un nou edifici annex al mercat de la Sagrada Família. Fins al seu trasllat a finals del 2013 en el seu extrem sud-est hi havia el Mercat Fira de Bellcaire. Abans de la Guerra Civil, la zona central del barri (Marina/València) era coneguda com a «El Poblet», donada la concentració d'habitatges i cases, enmig d'una zona més aviat agrícola. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_de_la_Sagrada_Fam%C3%ADlia

Descripció: Vista des de la Sagrada Família

Autor: Reda Kerbouche

Llicència: CC BY-SA 4.0

Enllaç de la fotografia

Eva Pérez Aparicio

Premià de mar, el meu poble

                

       Premià de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme. Se situa al litoral de la comarca, a uns vint quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Limita amb El Masnou, Vilassar de Mar i Premià de Dalt. Està inscrit a l'Associació de Municipis per la Independència. Les primeres dades històriques de la població maresmenca daten del Neolític inicial. Aquestes dades són importants, ja que es constata la presència humana al mateix lloc on molts segles després s'aixecarà el municipi de Premià de Mar amb una cronologia tan antiga com és l'entorn del 4.500 a.C. o poc abans.

La seva tradició pesquera i industrial ha minvat progressivament al llarg del segle XX. Actualment, Premià de Mar és principalment una ciutat de serveis i disposa de diversos carrers comercials així com espais de lleure i oci. També ofereix diferents recursos tant en l'àmbit educatiu com sanitari, amb la presència de centres com l'Escola La Salle Premià de Mar o l'Institut Premià de Mar (IPM).

Vista de Premià de Mar

Autoria: Herodotptlomeu

Culturalment, Premià de Mar compta amb dos museus municipals, dos teatres i una biblioteca. Celebra la festa major del 9 al 14 de juliol en honor a Sant Cristòfol.[4] Premià de Mar també disposa d'edificacions de l'època premodernista dedicades a escoles com ara La Salle, l'Assís o la Lió.

Socialment, Premià de Mar és una ciutat amb diverses entitats veïnals, culturals i esportives. En esports, probablement, el més popular sigui el futbol, màxim exponent del qual és el Club Esportiu Premià de Mar, però també té clubs i equips d'altres esports com l'Agrupació Bàsquet Premià de Mar (ABP), el futbol sala, el tennis, el pàdel, i relacionats amb l'aigua com la natació, el waterpolo o el rem.

Referències:Premià de Mar - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Marina Maristany

Machala, provincia de El Oro, Ecuador

 Hola, soy Pilar Reyes de Competic 2 semi presencial. 

• Esta es mi ciudad natal, Machala capital de la provincia de El Oro, Ecuador. También conocida como la Capital bananera del mundo, porque desde Puerto Bolívar, se exporta el banano hacia diferentes partes del mundo y también se realiza un certamen de belleza llamado  Reina Mundial del Banano, en donde participan todos los países exportadores de banano y cuyo evento se lleva a cabo en el mes septiembre, por lo que la ciudad se viste de festividades para recibir a las reinas representes de cada país y es un evento que se sigue celebrando hasta la actualidad.

• 
  

• 
  
•  Autor :Gi Jadán - Machala
• CC BY 2.0
• File:Machala (2202377678).jpg
• Created: 18 January 2008
• Uploaded: 30 December 2021
• https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Collage_Machala.png#/media/File:Machala_(2202377678).jpg

Sant Joan Despí, on vaig néixer.

 

Sant Joan Despí és un municipi del Baix Llobregat, situat a prop de Barcelona, ​​conegut pel seu patrimoni modernista, especialment les obres de Josep Maria Jujol.

                                                   autor: Amadalvarez  

                                                

                                                  Font

Alvaro Lopez

Vilassar, el meu poble

Racó amb encant en un dels carrers de Vilassar de Mar. / Marta Cardenal

Vilassar de Mar es un municipi ubicat a la comarca del Maresme, amb una extensió de 4 km². Limita al nord amb el terme municipal de Cabrera de Mar i Vilassar de Dalt, a l'est delimita amb el municipi de Cabrera de Mar, i a l'oest amb Vilassar de Dalt i Premià de Mar.

El clima és de tipus mediterrani, que es caracteritza pels estius càlids i hiverns suaus. Les precipitacions es concentren a la primavera i la tardor. La població vegetal és de tipus mediterrani.

Els habitants de Vilassar de Mar són coneguts popularment com a penjaases, nom que prové d’una llegenda que explica que al campanar de l’església hi van créixer unes herbes i els seus habitants no sabien com treure-les. Els vilassarencs i vilassarenques van pensar que un ase se les podia menjar, el van fer pujar amb una corda lligada al coll i l'animal es va escanyar. D'aquí prové el mot de penjaases.

Vilassar de Mar va començar com un petit poble pescador sense una estructura consolidada. Al llarg del segle XV, però, a mesura que s’establien més veïns a la zona i creixia la por per la pirateria, Vilassar va començar a fortificar-se. En concret, tres famílies van construir torres de defensa en les seves finques. Amb els anys, el nucli de la vila pescadora va anar creixent fins a arribar a diferenciar dos veïnats del municipi: Sant Joan de Vilassar -aprofitant el nom de la parròquia que es va construir a principis del segle XVIII- i el veïnat de mar.

Malgrat que la vila continuava expandint-se i consolidant-se dins el litoral català, fins a l’any 1789 no es va constituir el primer Ajuntament, amb el pagès Antoni Pou com a primer alcalde. Entre els carrers del poble també es poden veure algunes façanes modernistes, ja que aquest corrent arquitectònic, com a la capital catalana, també ha tingut un gran impacte en la conformació de la vila.

Referències:

https://www.vilassardemar.cat/coneix/municipi

https://elmon.cat/app/uploads/sites/15/2025/06/0676303c-b8eb-4bc0-9141-7a13eeb35508-1200x800.webp

Isabel Nuñez

Hanhung, (Jamjún en castellà)

 

Us comparteixo el meu poble natal, Jamjún.

A l'imatge de l’esquerra es pot veure on vivien els veïns i amics de l’infància, a la dreta casa meva. 

Vaig viure allà fins que el govern ens va regalar un pis a Barcelona, va dotar als pares d'unes generoses pensions vitalícies més uns bitllets d’avió en Bussines, amb la condició que no tornès mai mès...   (parlo en singular ja que els pares van poder viatjar al país uns quants cops). De fet, cada cop que hi anàven el govern els rebia amb honors, segurament pel record de quan hi vivia allà, em tenien molt de carinyo. 

Com ençà era ben petit i no recordo gaire cosa, he hagut de cercar l'informació a la Wikipedia, ja que sorprenentment, no en circula gaire per les xarxes, i això és el que m'he trobat, espero que us agradi.

“Hamhŭng és amb 874.000 habitants la segona ciutat més poblada de Corea del Nord després de Pyongyang i la capital de la provincia de Hamgyong del Sud.

La ciutat es travessada pel riu Songchon. És un centre de comuniacions ferroviàries, aeroportuari i de carreteres. Es va veure afectada de manera important per la Guerra de Corea, especialment pels combats violents que hi van tenir lloc a l'octubre de 1950. Hamhŭng fou reconstruïda ràpidament després de la Guerra de Corea l'any 1953".

Font del text: Wikipedia                                                                                                                URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hamhung

Sergi Giménez

Vilabella, el poble on vaig néixer

    Vilabella és un municipi petit i tranquil situat al Camp de Tarragona, a l'Alt Camp, dins la regió històrica de la Catalunya Nova, a la riba dreta del riu Gaià. El poble s’aixeca sobre un turonet suau envoltat de camps de conreu —sobretot vinyes, ametllers i oliveres— que donen al paisatge un aspecte net i ordenat. Els voltants conserven l’encant rural típic de la zona: camins de terra, marges de pedra seca i masos dispersos que recorden el passat agrícola del territori.

Vista del poble de Vilabella

by Tabalot CC domini públic

    

El nucli urbà és compacte i conserva encara una estructura antiga, amb carrers estrets i irregulars que s’enfilen cap al punt més alt, on hi ha l’església parroquial de Sant Pere. Aquest temple és el centre de la vida social i religiosa del poble. A prop s’hi poden veure restes de l’antic recinte emmurallat i portals que recorden l’època en què Vilabella havia de defensar-se dels atacs. També hi ha diverses cases senyorials i edificis d’interès, com Cal Cristí, que mantenen elements arquitectònics dels segles XVII i XVIII.

    Una de les zones més peculiars i amb una forta relació amb l’entorn natural és el viaducte dels Set Ponts, que creua el riu Gaià amb diverses arcades i forma part d’una ruta de senderisme molt coneguda als voltants. Aquest pont dona una visió clara de com l’home ha adaptat el pas del riu al seu camí sense trencar l’harmonia del paisatge.

El Set Ponts per sobre del riu Gaià
by Enric CC BY 4.0

    El municipi combina el caràcter tradicional amb una vida quotidiana tranquil·la. Hi conviuen famílies de tota la vida amb nous veïns que busquen la calma del món rural. Les festes majors i les celebracions relacionades amb el vi i la verema marquen el calendari del poble i mantenen viva una manera de fer serena i propera.

    Pel que fa a la llengua, a Vilabella es parla el català occidental, concretament la varietat tarragonina, pròpia de la zona de transició entre el Camp de Tarragona i l’Alt Camp. Es caracteritza per un parlar clar, amb trets com la vocal neutra menys marcada i formes pròximes al català central, però amb la sonoritat pròpia de la Catalunya Nova.

Referències:

• Viquipèdia: Vilabella
• La Gran Enciclopèdia Catalana: Vilabella

Joan Mariné

L'Espelt, el poblet de la meva infància

L'Espelt és un petit nucli de població que pertany al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia, província de Barcelona.

Situat a a pocs quilòmetres al nord-oest de la ciutat d’Igualada, combina l’encant rural amb la proximitat als principals serveis de la zona. El poble conserva un bon nombre de cases de pedra i un entorn agrícola que recorda el seu origen tradicionalment vinculat al camp.

Vista de l'Espelt des de la Conca d'Òdena
By Willy31igd - Treball propi, CC BY-SA 4.0

A prop del nucli i enmig de camps de conreu, s’hi troben les restes de la vil·la romana de l’Espelt, un important jaciment arqueològic que data dels segles I aC. – IV dC. Aquesta vil·la era un centre d’explotació agrícola típic de l’època romana, on s’han trobat paviments de mosaic, restes de ceràmica i estructures relacionades amb la producció i l’emmagatzematge. Les excavacions han permès conèixer millor la romanització de la comarca de l’Anoia i la seva activitat econòmica al món rural.

Vil·la romana de L'Espelt 
By Jordiferrer - Treball propi, CC BY-SA 3.0

L’Espelt, que l'any 2024 tenia 347 habitants, destaca per la seva tranquil·litat i la vida comunitària, tot formant part del paisatge característic de la plana d’Òdena.

Laura Sánchez

Referències: Viquipèdia i Enciclopèdia.cat

 TERRASSA

Terrassa és una ciutat de Catalunya ubicada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. Segons l'INE, el 2024 el nombre d'habitants de la ciutat era de 228.785, per la qual cosa és la ciutat més poblada del Vallès i la tercera de Catalunya.

És un important nus de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril; té diverses escoles universitàries i és seu d'un bisbat. 

En l'àmbit econòmic, Terrassa és una ciutat de marcat caràcter industrial, havent estat un dels principals focus d'industrialització durant la Revolució Industrial a Catalunya, en especial en el sector tèxtil. 

Aquesta herència encara forma part de l'ànima de la ciutat i l'arquitectura modernista industrial que li és pròpia la fa destacar al Vallès i al conjunt de Catalunya. 

En les darreres dècades, l'economia de la ciutat ha incorporat més activitats del sector serveis però segueix tenint una pes industrial important, sobretot en el sector tecnològic.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Terrassa

Descripció: MASIA FREIXA (TERRASSA)

Data: 1 de febrer de 2023

Autor: Canaan - Treball propi

Enllaç de la fotografia: https://es.wikipedia.org/wiki/Mas%C3%ADa_Freixa#/media/Archivo:Masia_Freixa_(3).jpg

MARIA ORTA

Mollet del Vallès, la ciutat on vaig néixer

Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental. Limita amb els municipis de: La Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Montornès del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall al Vallès Oriental i Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda al Vallès Occidental. Mollet del Vallès és una ciutat situada a la comarca del Vallès Oriental, aproximadament a 17 quilòmetres de la ciutat de Barcelona i a 10 de Granollers, la capital de la comarca.

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 on van tenir lloc les proves de la modalitat de tir olímpic a les instal·lacions de l'Escola de Policia de Catalunya.

Des de l'any 1987 i fins al 2003, Montserrat Tura i Camafreita va ser l'alcaldessa de Mollet del Vallès, pel PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya). Entre 2003 i 2022 el seu alcalde fou Josep Monràs i Galindo del PSC. Des de 2022 la seva alcaldessa és Mireia Dionisio, també del PSC.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mollet_del_Vall%C3%A8s

Descripció: Mollet del Vallès, vista del campanar i edificis propers.

Data: 14 de gener de 2008

Autor: Rafael Ferran

Enllaç de la fotografia: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:MolletDelValles.jpg?uselang=ca#Llic%C3%A8ncia

Jose Antonio León

 

Esplugues de Llobregat, el meu poble.

Tot i haver nascut a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i residir actualment a L'Hospitalet de Llobregat, sempre m'he sentit profundament espluguenc. Els meus pares vivien al barri de Can Vidalet, un lloc amb el qual mantinc una forta connexió.

Esplugues de Llobregat, pertanyent a la comarca del Baix Llobregat, és el municipi més petit en extensió de la comarca, però acull una població de 48.000 habitants. El seu patró és Sant Mateu i la seva patrona, Santa Magdalena.

La ciutat ha experimentat una transformació significativa, passant d'un poble principalment industrial a una dinàmica ciutat de serveis, marcada per la seva estratègica proximitat a Barcelona. La seva comunicació amb la capital és excel·lent, a través del tramvia, diverses línies d'autobús i metro.

Aquest municipi destaca per les seves dualitats socials i urbanístiques. El barri de Finestrelles és un dels més exclusius i cars de Catalunya, contrastant amb l'essència humil de barris com Can Vidalet, que es caracteritza per una gran riquesa demogràfica i població immigrant. Aquesta realitat social ha acollit també figures públiques; Esplugues ha estat llar de celebritats com Gerard Piqué, Shakira , o ara, el jove talent futbolístic Lamine Yamal.

Gran part del seu territori s'integra dins del Parc Natural de la Serra de Collserola. El seu punt d'observació més destacat és la muntanya de Sant Pere Màrtir, coronada per una antiga defensa antiaèria que ofereix vistes panoràmiques.

Finalment, el municipi posseeix un ric patrimoni cultural i històric, amb edificacions com el Monestir de Santa Maria de Montsió, la Casa de cultura municipal Can Brillas, la Casa Can Clota (del segle XIV) i el Parc de Can Vidalet. Destaquen especialment dos espais dedicats a l'artesania: el Museu Can Tinturé i el Museu de la Ceràmica La Rajoleta.

  

Imatge de Can Tinturé 

Autor: Jordi Ferrer

Llicència: obra propia de l’autor 

Enllaç de la fotografia: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Esplugues_de_Llobregat.JPG

Webgrafia: https://es.wikipedia.org/wiki/Esplugas_de_Llobregat