Racó amb encant en un dels carrers de Vilassar de Mar. / Marta Cardenal
El clima és de tipus mediterrani, que es caracteritza pels estius càlids i hiverns suaus. Les precipitacions es concentren a la primavera i la tardor. La població vegetal és de tipus mediterrani.
Els habitants de Vilassar de Mar són coneguts popularment com a penjaases, nom que prové d’una llegenda que explica que al campanar de l’església hi van créixer unes herbes i els seus habitants no sabien com treure-les. Els vilassarencs i vilassarenques van pensar que un ase se les podia menjar, el van fer pujar amb una corda lligada al coll i l'animal es va escanyar. D'aquí prové el mot de penjaases.
Vilassar de Mar va començar com un petit poble pescador sense una estructura consolidada. Al llarg del segle XV, però, a mesura que s’establien més veïns a la zona i creixia la por per la pirateria, Vilassar va començar a fortificar-se. En concret, tres famílies van construir torres de defensa en les seves finques. Amb els anys, el nucli de la vila pescadora va anar creixent fins a arribar a diferenciar dos veïnats del municipi: Sant Joan de Vilassar -aprofitant el nom de la parròquia que es va construir a principis del segle XVIII- i el veïnat de mar.
Malgrat que la vila continuava expandint-se i consolidant-se dins el litoral català, fins a l’any 1789 no es va constituir el primer Ajuntament, amb el pagès Antoni Pou com a primer alcalde. Entre els carrers del poble també es poden veure algunes façanes modernistes, ja que aquest corrent arquitectònic, com a la capital catalana, també ha tingut un gran impacte en la conformació de la vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada