Jo vaig néixer a Barcelona, però la meva ciutat de veritat és el Prat de Llobregat. Hi he viscut tota la vida, i per mi és molt més que un simple municipi del Baix Llobregat: és casa meva. Tot i que durant molts anys el Prat ha tingut mala fama per ser una ciutat obrera i propera a l’aeroport, jo crec que aquesta fama és injusta. Els que hi vivim sabem que és un lloc ple de vida, d’històries i de gent acollidora.
El Prat és una ciutat petita, i això és una de les coses que més m’agrada. Encara es conserva aquell esperit de poble on gairebé tothom es coneix o, si més no, et sona la cara d’haver coincidit al mercat, a l’escola o a alguna festa popular. En els últims anys, però, la ciutat ha crescut molt: s’han construït nous barris, s’han obert molts comerços i cada vegada hi ha més gent que ve a viure-hi. Tot això ha fet que es perdi una mica l’essència tradicional que tenia abans, però per a mi continua sent un lloc molt especial.
A més de l’aeroport, que és probablement el que tothom coneix, el Prat té espais naturals preciosos. El delta del Llobregat és un lloc únic, on es pot passejar, observar ocells i gaudir de la tranquil·litat. També hi ha la platja del Prat, que és molt més tranquil·la que altres platges del litoral barceloní. M’agrada anar-hi a caminar, sobretot a la tarda, quan bufa una mica d’aire i es veu el sol començar a pondre’s darrere dels avions que aterren o s’enlairen.
El Prat també té una vida cultural i festiva molt activa: les Festes Majors, la Fira Avícola, el Teatre L’Artesà, o els concerts i activitats a la Capsa. Tot això fa que sempre hi hagi alguna cosa per fer o per descobrir.
En definitiva, potser no és la ciutat més bonica del món ni la més coneguda, però per mi el Prat de Llobregat és un lloc ple de records, d’amics i de moments feliços. És on he crescut i on sempre m’agrada tornar, perquè és el meu lloc al món.
,_amb_l'Ajuntament_al_fons.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada