Font: Wikimedia Commons. Autor:Sean MacEntee
El barri del Besòs i el Maresme, situat a l'extrem de llevant de Barcelona (districte de Sant Martí) i limítrof amb Sant Adrià de Besòs, és una de les zones amb més identitat obrera, orgull veïnal i transformació urbanística de tota la ciutat.
Abans de la dècada de 1950, aquest territori pertanyia a la plana deltaica del riu Besòs. Era una zona eminentment agrícola, de masies i aiguamolls (maresmes) on es cultivaven verdures (com les famoses tomaqueres que inspiren els gegants del barri), combinada amb algunes fàbriques de ferro.
El barri tal com el coneixem avui va néixer de la urgència. El Patronat Municipal de l'Habitatge va començar a construir massivament grans polígons de blocs de pisos l'any 1959 per allotjar les fortes onades migratòries de la resta d'Espanya i eradicar el barraquisme de la ciutat
La lluita veïnal: Els pisos es van lliurar sense cap mena d'urbanització, claveguera, transport ni serveis bàsics. Van ser les incansables manifestacions i vagues dels mateixos veïns durant els anys 60 i 70 les que van aconseguir asfaltar els carrers, obrir escoles i conquerir els primers equipaments públics
Amb la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, la façana marítima del barri va fer un canvi radical, obrint la zona al mar i guanyant espais com el macroparc del Fòrum, el Museu de Ciències Naturals i, posteriorment, el Campus Diagonal-Besòs de la UPC.
Marina Castillo
